27 de maig de 2012

LA CARTA DE L'ABAT

Estimada M. Lluïsa,

És molt bonic el text que m'envies de Tagore: «Vinc a tu perquè m'acariciïs abans de començar el dia, perquè els teus ulls es posin un moment sobre els meus ulls. Que vagi al meu treball sabent que m'acompanyes, amic meu». I quedar-te en silenci deixant-te acariciar i mirar per Ell. No sé definir l'oració, però crec que pot ser aquest silenci. Estar, no calen paraules.

Quina millor carícia que la llum d'un nou dia. «La llum que envolta Déu com un mantell». La llum que ve com una mirada que vessa bellesa, i companyia. És el Déu amor que ens acompanya, és l'hoste amable que canvia la nostra vida com es canta de l'Esperit que portem com en un temple:

«Vos sou el Consolador
de la ànima Habitador
i dolcíssim refrigeri.

En els treballs sou confort,
en les penes sou conhort
en la calor sou temperi».


Aquest és el nostre hoste més desitjat, més necessari, que està en tots, en totes les criatures repartint els seus dons diversos. Necessitem estar junts, per pacificar-nos, i sentir la seva mirada al cor. Una mirada que és llum per al camí, i saviesa per saber fer bé aquest camí que no faig en solitari. Una mirada prou profunda per descobrir la mateixa brisa, la brillantor de la mateixa llum, a la cara i al cor de qui camina amb mi. Aquest és hoste, l'Amic bo que ens fa bons, i com diu un bell vers:

«No puc estimar-lo sinó a través de l'home,
mirall del meu Déu!
Mirar als seus ulls és sentir
cantar una cançó d'amor».


M'agrada el teu silenci, perquè és un silenci que em dóna un horitzó gran, universal. Un silenci que ajuda a treballar el cor obert a tota persona. Un silenci per fer créixer pau al cor, fins a vessar des del cor pacificat.

La nostra vida hauria de ser una cançó d'amor. Un cant que Déu fa elevar des del cor, per parlar de l'Amor. Perquè som temple de l'Amor. I això ens dóna una capacitat per a l'amor que ens posa en la sendera del veritable camí de la vida. Una cançó d'amor les notes del qual cal escriure en el nostre pentagrama, amb les notes que em proporciona la vida dels companys de viatge.

Restar en silenci, i deixar deslligat el cor. Sí, és la millor pregària, perquè quedar-se en silenci és deixar que parli el cor. I el cor només té una paraula autèntica: Amor Una paraula que pronuncia en nosaltres l'Esperit. I que després en la nostra llengua humana es tradueix en una altra diferent: servei. Quina millor oració i quina conseqüència poden ser millors que això.

Queda't en silenci, i deixa't acaronar i mirar per ell. Una abraçada,

+ P. Abat