6 de maig de 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS PASQUAL
Diumenge 5è de Pasqua (Cicle B)

Del Diàleg de la Divina Providència, de santa Caterina de Sena
Saps què faig tan bon punt els meus servents s'uneixen per seguir la doctrina del dolç i amorós Verb? Els podo, a fi que donin molt de fruit, i que aquest s'aprofiti i no es torni silvestre. És el mateix que es fa amb els sarments de la vinya; el pagès els poda perquè en surti un vi millor i més abundós, però talla i tira al foc els que no donen fruit. És el que faig jo, veritable treballador: podo amb moltes tribulacions els meus servents que són units a mi, perquè donin un fruit més copiós i millor i quedi demostrada llur virtut; en canvi, aquells qui no donen fruit són tallats i llançats al foc, com ja t'he dit.

Els primers són els veritables obrers que treballen llur ànima, de la qual treuen tot l'amor propi, oferint-me a mi la terra del seu afecte. Així nodreixen i fan créixer la llavor de la gràcia, obtinguda en el sant baptisme. Treballant la seva, treballen també l'ànima del proïsme, ja que no es pot treballar l'una sense l'altra; perquè ja t'he dit moltes vegades que tant el mal com el bé es fan mitjançant el proïsme. Vosaltres, així, doncs, sou els meus treballadors, nascuts de mi, summe i etern treballador, que us he unit i empeltat a la vinya, per la unió que he fet amb vosaltres en l'Encarnació.

Tingues present que totes les creatures dotades de raó tenen llur pròpia vinya, la qual és unida sense solució de continuïtat amb la de llur proïsme. I aquesta unió és tan gran que ningú no pot fer-se mal a si mateix sense fer-ne als altres. Tots vosaltres heu de portar-vos com si fóssiu una gran vinya, formada per tots els pobles cristians, ja que sou units en la vinya del cos místic de la santa Església, la qual us dóna la vida. En aquesta vinya hi ha plantat el cep del meu Fill Unigènit, al qual heu de romandre empeltats. Si no sou empeltats en ell, de seguida esdeveniu rebels a la santa Església, i sou com membres tallats del cos, que ben aviat es podreixen.

Però és veritat que mentre us dura aquesta vida podeu apartar-vos de la pudor del pecat amb el veritable dolor i recorrent als meus ministres; aquests són treballadors que tenen les claus del vi, és a dir, de la Sang produïda per aquesta vinya. Aquesta Sang és d'una naturalesa i una perfecció tals, que no pot ser privada del seu fruit per cap defecte dels ministres.

El lligam de la caritat és el que uneix els meus servents, juntament amb la veritable humilitat, adquirida en el veritable coneixement de si mateixos i de mi. I ara us hi convido altra vegada, perquè el món decau, i les espines s'han multiplicat tant que han ofegat la llavor, i no deixen que la gràcia doni més fruits.

Vull, doncs, que sigueu veritables treballadors, i que ajudeu molt sol·lícitament les ànimes a treballar, en el cos místic de la santa Església. Per això us escullo, perquè vull tenir misericòrdia del món, pel qual em pregues tant.