23 de desembre de 2018

DIUMENGE IV D’ADVENT (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Aquests dies, al voltant de la taula, hi ha dinars d’empreses, celebracions familiars i reunions d’amics. Hom prepara dinars i sopars amb certa elegància.

Nosaltres avui com a cristians també hem de preparar la taula, l’Eucaristia, l’acció de gràcies que se’ns mana celebrar pel bé de tothom.

Les lectures d’avui, quart diumenge d’Advent, ens serveixen per adonar-nos dels ingredients que ens convenen en aquest temps a les portes del Nadal del Senyor.

Per poder preparar una bona taula cristiana, per poder assaborir la presència de Jesús entre nosaltres ens cal renovar-nos. Millor dit, deixar-nos renovar, per poder veure amb claror la mirada de misericòrdia de Déu. Mirada que es fa present en Jesús, en el Nadal i ara en aquesta Eucaristia.

Un dels ingredients que mai pot faltar a la taula del cristià és la pau. Una pau que no ve de nosaltres mateixos, sinó que és un regal d’aquest Fill que anuncia el profeta Miquees: «Ell serà la pau». Si vivim en pau vol dir que hem acceptat la presència del Senyor enmig nostre.

Un altre ingredient i no pas menor a la taula que com a cristians hem de preparar és la voluntat, la bona voluntat clar. Però la carta als hebreus ens insisteix que Crist no a vingut a fer la seva voluntat sinó la del Pare. Nosaltres quina voluntat hem vingut a fer? Perquè els sacrificis, oblacions i expiacions no valen res davant de la donació total de la persona a la voluntat de Déu. Pensem si podem posar a la taula aquests dies el mateix que Crist diu: «Vinc a fer la vostra voluntat». Pensem si oferim la nostra vida completament a la voluntat de Déu.

Però, així com alguns monjos pregunten a la mare com arranja els ingredients d’algun plat per al dinar, en la taula del Nadal hem de preguntar a Maria, hem de girar la nostra mirada cap a Maria, per veure i adonar-nos com aplica els seus coneixements en certa elegància davant el Misteri.

Maria ha quedat gràvida perquè ha acceptat la voluntat de Déu. Però, Maria no es queda extasiada, es posa en camí, surt d’ella mateixa cap a la muntanya, cap a la casa de Zacaries i saluda Elisabet, una altra agraciada, que plena de l’Esperit Sant proclama la grandesa de Maria. Maria és gran per la fe, per haver acceptat la voluntat de Déu. La felicitat d’aquella que ha cregut en el Misteri i ha engendrat el Salvador que ve a fer la voluntat de Déu i a portar-nos la pau és la felicitat que ens arriba a nosaltres.

Mirem Maria, la plena de Gràcia, adonem-nos de la seva humilitat, de la seva fecunditat i posem-nos també nosaltres a l’escolta de la Paraula de Déu.

Perquè tal com Elisabet crida: ¿Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? També nosaltres puguem exclamar: ¿Qui soc jo? ¿Qui soc jo, perquè no ja la mare, sinó el mateix Jesús vingui a visitar-me?

I si ens ve a visitar amb la Paraula tinguem en compte els ingredients per a la taula del Nadal: la pau, la voluntat de Déu i la felicitat de creure, ja que és una joia la fe. Preparem-nos que el Nadal és a prop.