NADAL DEL SENYOR

MISSA DE LA NIT

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Is 9,1-6; Sl 95; Tt 2,11-14; Lc 2,1-14

La nit és fosca i un xic freda, un silenci tranquil l’acompanya. Vora el foc un pastor mig dorm al ras, arraulit amb una orella atenta al ramat i als animals que el guarden i l’altre aixafada sobre el farcell que li fa de coixí. Ben a prop seu els altres pastors malden per reposar també un xic de la feixuguesa de la jornada. És una nit com tantes d’altres i endormiscat pensa el pastor que no és pas fàcil la vida que li ha tocat de viure, amunt i avall cercant pasturatge, dormint al ras, massa sovint lluny dels seus; molt treball, poc menjar i escassa setmanada; tot plegat molt esforç per portar un petit jornal a casa. De sobte una gran llum els envolta a tots trencant la foscor de la nit i un cant celestial omple llur silenci, ell i els seus companys que dormen com ell a la serena, desvetllats per aquesta sobtada albada s’esglaien i entre por i sorpresa escolten el que l’àngel els ha vingut a dir, que a la ciutat de David ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor. Un rere l’altre es van alçant tot fent tentines a causa del són interromput i van agafant aquí i allà ara una ovella, ara un grapat de fruits, ara una mica de mel, per portar-ho com a ofrena a tant gran Senyor.

Tot caminant, sense saber massa bé encara cap a on, al pastor li van venint al cap les profecies sentides, més que escoltades, a la sinagoga. Anunciaven els profetes que un dia una gran llum havia de resplendir pels qui viuen al país tenebrós, i pensa si no serà pas aquesta llum la que l’ha despertat enmig de la nit, perquè si fos així el treball que com un jou li pesa, l’estretor de la seva vida que com una barra du a l’espatlla i tanta nit al ras que com un agulló l’arria serà tot trossejat. Els qui com ell avançaven a les fosques han vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen com nosaltres al país tenebrós. En arribar a l’estable hi troba un nadó enfaixat amb bolquers i col·locat en una menjadora, una dona que somriu però a qui se li veu encara a la cara el tràngol del part i un home que intenta com pot protegir a l’infant i a la dona del fred i de la inconfortabilitat del lloc. El pastor, recordant el que diu l’Escriptura, pensa com pot ser que aquest infant desvalgut i tendre sigui aquell príncep a qui Déu li ha posat el nom de conseller prodigiós, Déu heroi, pare per sempre i príncep de la pau. Però certament ho han trobat tot tal com l’àngel els hi havia anunciat, un nen en bolquers i posat en una menjadora.

Mentre humil, tímid i encara esporuguit el pastor deixa l’ovella als peus de l’infant; Maria ho observa tot encuriosida i preguntant-se encara com pot ser això; si ella fa tant sols uns mesos estava a casa seva a Natzaret esperant l’acompliment del seu prometatge amb Josep. Quan li fou anunciat per l’àngel que infantaria al Fill de l’Altíssim, aquell a qui Déu li donaria el tron de David i seria rei d’Israel per sempre; no s’imaginava pas que acomplerts els dies el duria al món en un estable després d’haver trucat a tantes portes cercant aixopluc i sense obri-se’ls-hi cap.

Enmig d’un silenci tranquil, en la humilitat d’un estable, tenint per tron una menjadora i per escorta un bou i una mula, ha vingut al món aquell qui ve a portar una pau sense fi al tron de David, aquell que te llur regne fonamentat sobre el dret i la justícia. Certament ha obrat el zel del Senyor, s’ha revelat l’amor de Déu en aquest infant que ha vingut perquè es compleixi feliçment la nostra esperança, perquè es manifesti la seva gloria; com en els humils pastors que ara s’omplen de goig i d’una alegria immensa.

No ha vingut pas el Messies acompanyat per les botes dels soldats, sinó que ha vingut a cremar-les en un foc que les devori per sempre més; no ha nascut en un palau ni s’ha fet proclamar a les places o davant dels poderosos. Ell ha vingut per a viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat. Els àngels proclamen la glòria de Déu i anuncien la pau als homes que estima el Senyor. Jesús apunta en el silenci i en la senzillesa del pessebre el gran testimoniatge pasqual que donarà a Jerusalem. El Senyor estima als humils, ha vingut a anunciar la bona nova de la pau, als qui són lluny i als qui són a prop (Cf. Ef. 2,17). L’Esperit del Senyor, Déu sobirà, reposa sobre d’Ell, i el Senyor l’ungirà, perquè l’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a curar els cors desfets, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum (Cf. Is 61,1). La nit de fosca s’ha transformat en lluminosa, l’ambient de fred en escalfor de l’amor de Déu i el silenci tranquil que l’acompanyava en cants de joia; perquè avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. No tinguem por a acollir-lo als nostres cors; Ell ha vingut al món per portar a tot el poble una gran alegria, l’alegria de la salvació, que ja és aquí perquè el Fill de Déu s’ha fet carn.