SANT ESTEVE, EL PRIMER MÀRTIR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

«Senyor, confio el meu alè a les vostres mans». Això diu el salmista. I ens aniria bé de posar-ho en pràctica nosaltres. Ja que l’Evangeli avui ens presenta les dificultats que podem tenir com a seguidors del Crist. Però, davant de tota dificultat, hem de posar la confiança absoluta en Déu, no en nosaltres mateixos, perquè tard o d’hora erraríem, sinó en Déu. Déu ens donarà les paraules necessàries, perquè parlarà l’Esperit del Pare.

Deixem-nos portar per Déu, per configurar la nostra vida a la vida del Crist. Ahir celebràvem que Jesús ha vingut al món, al nostre món tant tancat per portar-nos al cel obert que ens espera.

Esteve va creure en aquest Jesús, el Salvador, el que s’ha encarnat en el nostre món tancat per obrir-nos els ulls, les oïdes i el cor per albirar el seu estatge diví. Esteve es va configurar al mateix Crist, Fill de Déu. Nosaltres encara estem en camí, en procés de configurar-nos a Crist Jesús.

Per això, Jesús ens demana constància en els sofriments, constància fins a la fi. Però la constància, la perseverança, no està de moda davant de la societat líquida. Ara bé, el cristià sap (o hauria de saber) que la constància en la fe és l’única possibilitat per anar més enllà d’aquest món que passa tan aviat.

Escolta Esteve, també nosaltres desitgem ser constants, com tu vas ser fins a la fi, per veure el cel obert i la glòria de Déu. Esteve, el teu testimoniatge d’amor i perdó ens dóna coratge per esdevenir testimonis davant dels altres germans en aquest món tan tancat.

Davant d’aquesta societat tan secularitzada, no tinguem por de ser cristians i recordem aquestes tres actituds a tenir en compte en la nostra vida: Confiança absoluta en Déu, configurar la nostra vida al Crist i constància fins a la fi. Així, arribarem al cel obert de bat a bat que ens espera.