DIUMENGE IV D’ADVENT (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Is 7,10-14; Sl 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 7c i 10b); Rm 1,1-7; Mt 1,18-24

Oh cel, deixa caure la rosada; que el bé plogui dels núvols, i que la terra obri el seu si, per fer-ne germinar la salvació.

És el que hem cantat en el cant d’entrada. Realment el nostre món està assedegat, necessita la rosada, necessita la pluja, necessita el bé del cel, per bescanviar el mal en bé, per fer germinar la salvació.

De vegades busquem un senyal, demanem un senyal. Davant del mal que hi ha arreu de vegades ens descoratgem i fins i tot la nostra fe es retira i apareix la por.

Aquest dies privilegiats de la litúrgia d’Advent ens obren el cor, ens obren la ment a contemplar el misteri de Déu. Déu que ens ha creat, ens porta ara la seva salvació que és ell mateix, ell mateix qui ens ve a il·luminar les nostres foscors.

I si ara és temps de muntar el pessebre, amb les seves figuretes, també podem fixar-nos en els personatges que avui ens interpel·len en les lectures que hem escoltat.

El profeta Isaïes anuncia la voluntat de Déu, el senyal preclar de la salvació de part de Déu: «La Verge tindrà un fill i li posaran Emmanuel».

Aquesta Verge és Maria, promesa amb Josep. Però, davant els designis de Déu, davant del seu Misteri, ens trobem amb el dubte de Josep.

Josep que és el personatge silenciós en l’evangeli, dubta i pensa com desfer l’acord matrimonial, davant la situació en que Maria espera un fill per obra de l’Esperit Sant.

Josep té por. Josep discerneix com solucionar aquest problema, però cal l’ajuda de l’àngel de part de Déu que li expliqui el designi de Déu i la seva actitud davant el Misteri.

L’àngel del Senyor li treu les pors, l’encoratja, li fa créixer en la fe i minvar en la por. L’àngel del Senyor li anuncia que Maria ha concebut per obra de l’Esperit Sant. I aquest Fill, Josep s’ha d’encarregar de posar-li el nom, el nom de Jesús, el qui salva, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

I és així, que Déu es val de Josep per portar a terme el seu pla de salvació, gràcies a Maria que ha acceptat la voluntat de Déu sobre ella. Josep accepta la voluntat de Déu dintre del Misteri de l’encarnació del Fill de Déu en les entranyes de Maria Verge. Josep complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, pren a Maria a casa seva com esposa.

Així, el diví nadó rep l’aixopluc d’un home bo que li esdevindrà pare de família, la sagrada família de Jesús.

Nosaltres com sant Pau també hem estat cridats, a ser apòstols, des del nostre lloc en el monestir, des de la nostra vida de família, des del nostre lloc de treball, si som cristians estem destinats a ser anunciadors de la Bona Nova de Déu.

I aquesta Bona Nova és la salvació de Déu que arriba a tota la humanitat per mig del seu Fill, Jesús, que ens porta el perdó dels pecats, la pau, la salvació.

I és així, que Jesús salvarà dels pecats el seu poble, que som nosaltres. Com diu l’oració col·lecta d’avui, per la seva passió i la seva creu, siguem conduits també nosaltres a la glòria de la resurrecció.

I si ve el Salvador, hem de fer els solcs en la nostra terra interior, perquè pugui amarar-se de la seva rosada del cel i així podrà germinar la salvació en els nostres cors, i podrem créixer i donar fruits com a fills de Déu.

Que sapiguem viure aquestes festes que s’atansen amb fe, esperança i caritat fraterna, perquè Déu ens ve al nostre encontre des de la humilitat del diví nadó. Amén.