DISSABTE II DE QUARESMA

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Mi 7, 14-15. 18-20; Lc 15, 1-3. 11-32

Ben pocs d'entre nosaltres podem identificar-nos amb la figura del fill que matà el seu pare demanant-li la part de l'herència que li pertocava i dilapidant-la menat una vida disbauxada.

Potser, en canvi, som més els qui hem matat el pare vivint sota la seva pròpia teulada. No és cert que, en nosaltres, ha estat vessat l'amor de Déu pel do de l'Esperit Sant que ens ha fet fills i ens fa cridar del fons del cor: Abba, Pare?

Com a fills que som, som també hereus i hereus amb Crist: per Crist, doncs, no només hem entrat a viure a la casa del Pare sinó que sempre estem amb el Pare i podem gaudir de tot el que el Pare ens ofereix.

Per què, doncs, matem el Pare? Per què, doncs, ens tanquem al seu do que ens vols fer viure en festa perenne davant la seva presència? Què és el que ens fa preferir tancar-nos en el nostre criteri i en els nostres càlculs i no sotmetre's sense reserva al guiatge de l'Esperit? Quan farem nostres les paraules de sant Pau: Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu? Per què restringim l'acció de Déu en nosaltres? No ens adonem que així només fem que presentar un Déu empetitit: He passat trenta anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments. Enhorabona! Però has perdut el temps. Has passat trenta sense descobrir les entranyes misericordioses del teu Pare! No m'has donat ni un sol cabrit per fer festa... Fill, tu sempre ets amb mi! Quan ens adonarem del do immens amb què hem estat agraciats: podem viure tots els anys de la nostra vida ja ara a la presència del Pare, a la seva casa. Quants a fora no saben ni tant sols que Déu existeix, i nosaltres, a dins, vivim tantes vegades com si Déu no existís per a nosaltres. Estàs segur que vius a la casa del Pare, quan murmures de tot, critiques els teus germans o els jutges? Quan els insultes o t'hi baralles? Creus que vius davant del Pare quan et preocupa més la salut del teu cos que la fam dels altres? Quan controles la teva vida i la dels altres i no t'abandones a confiadament a les seves mans? Quan manipules l'Evangeli per acomodar-lo a les teves necessitats? Creus que vius a la casa del Pare quan no fas del servei a l'altre la guia de les teves accions?

Ara que som en temps de dejuni, mirem que el nostre dejuni corporal sigui un signe extern de la nostra voluntat de dejunar de tot això que ens fa viure lluny del Pare fent de Crist, aquell qui ha donat la seva vida per a nosaltres, el centre absolut de la nostra vida, adonant-nos del que implica haver estat cridats al do de ser fills: Fill, tu sempre ets amb mi.