DIMECRES II DE QUARESMA

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

En l'oració de l'església es repeteix una i altra vegada una preocupació: la d'harmonitzar l'ús dels béns d'aquest món amb la prossecució dels béns eterns. D'aquí que avui demanem al Senyor que "conforti la vostra família en la vida cristiana que li heu ensenyat en el temps present", de manera "que s'encamini cap els béns futurs" (O 1=col.lecta). La celebració de l'eucaristia, aliment al mateix temps terrenal i espiritual, ens ensenyi dia a dia a usar dels béns d'aquest món "en el camí del bé" (O 1), i consagrant-nos, a exemple de Crist, al servei de tots els homes (Lliçó 2, Antífona 2).

Sobre les lectures, tenim que la primera ha estat un fragment del profeta Jeremies [18,18-29], que ha sigut "l'oració de l'oprimit". En ella el profeta es lamenta per les intencions dels seus perseguidors i prega Déu que el protegeixi. La maquinació tramada contra el profeta prefigura la que es tramarà contra Jesús per a donar-li mort.

El salm responsorial [= SR] ha estat el salm 30. Un cop més trobem aquí el crit de confiança d'un just perseguit: "salveu-me, Senyor, per l'amor que em teniu". Mentre que en el verset 6, pronunciat per Jesús a la creu [Lluc 23, 46], de "confio el meu alè a les vostres mans", junt amb el Crist, ens posem en les mans del Pare al final de cada jornada i també en aquest temps penitencial de Quaresma.

L'evangeli ha estat el de sant Mateu [20, 17-28], en el qual fragment, per tercera vegada, Jesús anuncia als deixebles la seva passió, però també la seva resurrecció (19). La mort que entreveu és la dels sembradors de disturbis; ja que el seu missatge no és ben rebut, i fins i tot és tergiversat. Però una missió tan decisiva com la seva no pot ésser abolida per la mort. I així, els deixebles també han d'esperar passar per la mort (és el "calze" del verset 23), per a complir la seva missió, i si el sofriment físic els és estalviat, sempre hauran d'incorporar-se al de Crist per la forma en què es posaran al servei dels seus germans (24-28).

I acabem amb l'oració del postcomuni on demanarem al Senyor que el "sagrament, que ens dóna com a penyora d'immortalitat, ens porti de debò a la salvació eterna".