L'ANUNCIACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Is 7,10-14; He 10, 4-10; Lc 1, 26-38

Els homes no vam saber comprendre el missatge fonamental de la creació: quan Déu digué, i la llum existí; quan Déu digué, i aparegueren l'aigua, la terra i els llumeners del cel; quan Déu digué i foren fets els animals i les plantes; quan, finalment, Déu digué fem l'home a imatge i semblança nostra, Déu estava creant totes les coses tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats, pel seu Fill i les estava destinant totes al seu Fill. En efecte, per aquell que és la imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, per aquell que existeix abans de tot, i tot es manté unit gràcies a ell, per ell, Déu ha creat totes les coses. El missatge és, doncs, que la creació és un do del Pare al Fill, un do que el Pare va fer-li emmirallant-se precisament en ell i fent que el mateix do fos alhora imatge d'aquell que és la seva imatge primordial i, d'entre totes les criatures, l'home és aquella que Déu Pare creà no només com un reflex del seu Fill, sinó específicament com a imatge i semblança del seu fill, pensant cada un dels homes que ve a aquest món com un nou rostre del seu fill. I els homes això no ho vam comprendre.

Al jardí de l'Edèn, vam desobeir aquell manament de no menjar de l'arbre que hi havia al mig del jardí, un manament que, d'haver-lo observat, ens hauria permès, per do, de fruir de la saviesa i de la vida plena en Déu per Jesucrist. Els homes però, vam preferir fer-nos nosaltres com Déu i no esperar el do de Déu: per la nostra desobediència entrà el desordre en tot l'ordre creat. Tot i així, la voluntat de Déu sobre la seva obra, la seva voluntat de destinar-la tota ella al seu Fill, restà invariant i fou aleshores que —com ens diu el fragment de la carta als cristians hebreus que acabem d'escoltar— el Fill mateix, pel qual tot havia estat creat, digué a Déu: "M'heu format un cos. Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat". El missatge del primer ordre del món no havia estat comprés: calia ara doncs, instaurar un nou ordre que permetés presentar novament el missatge diví entre els homes.

Aquest nou ordre s'inicià quan l'àngel Gabriel, el missatger diví, fou enviat a un poble de la Galilea, anomenat Nazaret, per dur un missatge a una noia verge que es deia Maria. I l'àngel li digué: Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu!. El missatge primordial de Déu, la seva revelació primera en la creació, ressonava ara de bell nou a les oïdes de Maria: plena de gràcia, el Senyor és amb tu. No sense motiu, Maria quedà torbada en sentir aquestes paraules. Déu era amb ella. El Déu dels seus pares Abraham, Isaac i Jacob, el Déu Altíssim que havia fet el cel i la terra: aquest Déu ara li havia concedit el seu favor i, per mitjà del seu àngel, li parlava i la saludava amb una salutació estranya: plena de gràcia! Per què la saludava així? I ben plena de gràcia era aquella que Déu s'havia preparat per introduir en el bell mig de la creació, Aquell qui fa noves totes les coses. Havia estat renovada anticipadament la qui havia d'obrir les portes a la renovació del món. En efecte, per la força de l'Esperit Sant, ella havia de concebre el Fill de l'Altíssim, que havia de portar el nom de Jesús i d'Emmanuel i que havia de ser ell mateix la pau. Ja tenia raó sant Bernat quan deia que tota la creació estava esperant la resposta de Maria al designi de Déu... Com hauríem pogut sentir sinó, amb el dolç so de la paraula humana, la Paraula increada que ens diu: Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat, o bé: Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més, o més encara: T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís?

El missatge que Déu transmetia a Maria era el de fer-la cooperadora de la renovació d'aquell seu designi inicial, d'aquell seu missatge primordial: el sí de Maria havia de permetre a Déu de poder transmetre de nou el missatge inscrit ja des del principi en les coses creades: que Déu havia creat totes les coses pel seu Fill i les havia destinades a ell; que Crist és l'inici, la plenitud i la fi de totes les coses, l'Alfa i l'Omega; aquell pel qual tot ha vingut a l'existència i aquell pel qual tot ha de ser reconciliat; en poques paraules, aquell que, pel vessament de la seva sang en la creu, ha posat la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel.

El sí de Maria al missatge de l'àngel ha permès a Déu que el seu missatge pogués ser revelat de nou entre els homes. Ja que el desordre del món creat no ajuda que el cel parli de la glòria de Déu, ni que l'estelada anunciï el que han fet les seves mans, ni que els dies, l'un a l'altre es transmetin el missatge i l'una a l'altra se'l revelin les nits, no voldries tu que m'escoltes esdevenir un missatger del missatge de Déu? No voldries abandonar a Déu el teu cor, perquè a través teu Déu es manifesti als homes? Els qui hem estat batejats, som portadors de la saviesa de l'Esperit i de la vida nova del Fill que Déu, encarnant-se, ha ofert com a do al món: voldries tornar a fer com a Adam i estroncar aquest do, o bé, et sedueix més l'opció de Crist quan vingué al món: Vinc a fer la vostra voluntat?