SANT JOSEP, ESPÒS DE LA VERGE MARIA

Homilia predicada pel P. Josep M. Recasens
2Sa 7, 4-5a. 12-14a. 16; Sl 88; Rm 4, 13. 16-18. 22; Mt 1, 16. 18-21. 24a

Germanes, germans:

Celebrem la solemnitat del patriarca sant Josep, aquest servidor fidel i prudent a qui el Senyor confià la seva casa, com cantàvem en el cant d'entrada, l'home que Déu va escollir per compartir la vida amb Jesús i Maria i ser el custodi de la sagrada família. L'evangeli d'avui diu d'ell que era un home bo, millor encara, un home just, és a dir, un home segons el cor de Déu. Aquest qualificatiu l'associa a tots els homes justos que la Bíblia considera com a tals: Abel, Noè, Abraham, Job, Zacaries i Isabel, el vell Simeó i altres. Sant Josep és, doncs, hereu de tota una cadena d'homes i dones fidels a l'aliança.

Les fonts bíbliques ens donen una pinzellada molt discreta de la seva persona. No sabem d'ell més que el que ens diuen els evangelis de la infància, en les versions tan diferents de Mateu i de Lluc. Ni tan sols no sabem quan va morir. Desapareix de l'escena sense deixar rastre. A més, aquests evangelistes no ens han testimoniat ni la més mínima expressió sortida de la seva boca. Sant Josep és d'aquells sants que no parla, simplement fa. Un sant de silenci fecund. Se'ns diu que era un humil treballador, fuster d'ofici, tot i que aquest terme inclou, sens dubte, treballs realitzats no tan sols amb la fusta, sinó també amb la pedra i fins i tot amb el ferro. Per tant, seria millor traduir l'ofici de Josep senzillament per artesà. Jesús el seguirà en aquest ofici i aprendrà d'ell treballant manualment a Natzaret i en els pobles veïns per tal de portar el pa a taula, com a pobres entre els pobres.

Poca cosa podem dir més de Josep. El seu nom apareix una vintena de vegades en els evangelis sinòptics i dues en l'evangeli de sant Joan. La referència més repetida és la de ser el pare de Jesús i espòs de Maria. També trobem l'expressió de 'fill de David', tant en Mateu com en Lluc. Josep és presentat per aquests evangelistes com a descendent de David, i Jesús és anomenat també sovint com a fill de David.

En la lectura del segon llibre de Samuel que hem escoltat, Natan promet a David, de part de Déu, que un descendent seu –Salomó- construirà un temple dedicat al nom de Déu, i que la dinastia del profeta-rei es perpetuarà. La promesa profètica es compliria en Jesús. Aquesta darrera promesa l'hem anat repetint mentre es cantava el salm responsorial. Sant Pau, per altra part, ens ha parlat de la descendència d'Abraham per la fe i ens ha dit que tots els creients som descendents seus per la mateixa fe. La fe d'Abraham fou també la de David i de Josep, així com la nostra. Per altra banda, Josep no construirà cap temple al Senyor, però conviurà amb Jesús, l'autèntic temple de Déu. I no tindrà descendència en la carn, però passarà a la història per ser el pare protector del salvador del món.

El fragment de l'evangeli de Mateu que hem escoltat podríem titular-lo com 'anunci a Josep', simètric de l'anunci a Maria que ens ha transmès sant Lluc. L'origen divers d'ambdós evangelistes explica també la forma de presentar el naixement de Jesús. Mateu, que és d'origen jueu, recorre a un gènere literari anomenat midraix, consistent en crear un relat manllevant imatges de l'Antic Testament aplicables a escenes noutestamentàries. Així, se serveix del somni, recurs freqüent en l'Antic Testament per relatar una revelació interior de Déu. Però abans que Déu li faci sentir el seu pla sobre ell, Josep està passant un malson torturador. Veu que Maria espera un fill i no s'ho explica. Es queda perplex. Ell no pot dubtar de la integritat de la seva esposa, la coneix més que ningú. D'on li ve aquest fill? És un misteri. Quelcom mai vist. Què fer? Se sent indigne d'ella. Creu que ell hi sobra en aquest afer, li fa massa respecte, i planeja deixar-la. Però, aleshores el remei seria pitjor que la malaltia. Com quedaria la reputació social i l'honor de Maria? I els del mateix Josep? Vet aquí els malsons del sant patriarca. Josep es troba en un carreró sense sortida, en una autèntica situació límit. En el moment més crític dels malsons del sant és quan Déu pren la iniciativa. Quan Déu té un projecte sobre una persona, mai no el deixa en una incertesa permanent. Enmig d'aquell suplici interior Josep experimenta el consol de la presència de Déu —l'àngel del Senyor, diu el text rememorant les revelacions en somnis que trobem en l'Antic Testament—, presència que apaivaga el seu esperit trasbalsat. Són les primeres paraules de Déu a l'evangeli de Mateu: "Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa Maria com esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poblet". Un anunci molt semblant al que ens transmet sant Lluc en l'anunciació a Maria. Curiosament, dit sigui de pas, Mateu indica que ha de ser Josep qui posarà el nom de Jesús al fill de Maria, tal com li corresponia al pare en el món jueu. En canvi, Lluc, que és d'origen grec i, per tant, de mentalitat més liberal, diu a Maria que serà ella qui posarà el nom de Jesús a l'infant que li ha de néixer.

A partir d'aquella revelació interior, doncs, s'esvaeix el malson de Josep i comença pròpiament una nova missió per a ell. Josep actuarà dòcilment i amb una energia renovada. Des d'aleshores es produeix un abans i un després en la seva vida. Podem afirmar fins i tot que, paradoxalment, la missió rebuda, resultarà molt més gratificant per a ell que la mateixa paternitat natural.

Germanes, germans, siguem devots de sant Josep, emmirallem-nos en ell i tinguem-lo per un poderós intercessor. Ell que fou el custodi fidel de Jesús i Maria és ara el patró l'Església i també d'una manera especial dels seminaristes que es preparen pel sacerdoci. Demanem a Déu que la fe heroica de sant Josep sigui per a nosaltres un estímul i un exemple que ens motivin a abandonar-nos a ell en els moments difícils i desconcertants de la nostra vida.