DIUMENGE II DE QUARESMA (B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Gn 22, 1-2. 9a. 10-13. 15-18; Rm 8, 31b-34; Mc 9, 2-10

Estimats germans i germanes:

Quedo fascinat per la gran humanitat de Jesús que obre els ulls dels seus deixebles a la seva divinitat. Ell s'adonava que els dubtes i la decepció dels seus amics augmentaven. Necessitaven una nova experiència que els toqués la sensibilitat i canviés la seva mirada. Jesús ens acompanya en el camí de pujada i de baixada de la muntanya, que simbolitza el lloc d'encontre amb Déu. La nostra vida és com una muntanya alta; vèncer no vol dir aplanar-la, reduint les dificultats, sinó pujar nosaltres al damunt, al cim. A mesura que anem pujant ens anem transfigurant, perquè descobrim aquesta presència de Déu que ens dóna serenor i saviesa. Per això, Jesús apareix entre Moisès i Elies, que simbolitzen la Llei i els Profetes, la Paraula de Déu feta lletra i vida. Abraham, el nostre pare en la fe, arrisca tota la seva vida, i ofereix a Déu el fruit madur de la seva total confiança. La seva fe, la nostra, ens anima a pujar a la muntanya per viure la Pasqua i comprendre la vida nova que Déu ens dóna per Jesucrist. L'ascètica de l'esforç, el propi venciment, les perspectives noves dels cims, la seva lluminositat ens fan comprendre una altra dimensió i superar els nostre propis límits. La nostra fe, viscuda des de l'amor, ens permet veure Jesús transfigurat.

La muntanya de les temptacions, el diumenge passat, i la de la Transfiguració, avui, estan estretament unides. Les temptacions vençudes ens permeten ser transfigurats en homes i dones nous. Déu ens obre a una nova dimensió: la de l'amor. Uns poden pensar que el llenguatge dels Evangelis és metafòric, però l'amor i els seus fruits no són pas una metàfora. Altres, que és un llenguatge simbòlic, actualment tan apreciat, perquè és ple de suggeriments. Penso que és tracta d'un llenguatge que fa entenedora la nostra realitat: la transfiguració dels cristians es manifesta per la renovació de la ment i del cor, i que té la seva culminació quan som transformats en una imatge del Senyor Jesús. La nostra tasca consisteix a fer transparent i radiant la imatge de Déu en el món. "Veure", "escoltar" i "sentir" són els efectes de les quasi imperceptibles transfiguracions de Jesús en nosaltres. Les conseqüències són totalment transformadores; diguem-ne només dues: el perdó i l'amor fratern.

Quan respirem l'aire pur d'alta muntanya, i el nostre cor batega harmoniosament amb el de Crist, experimentem la llum interior que Déu ha vessat dins nostre, i sentim les seves paraules, referents a Jesús: "Escolteu-lo". Escoltar Jesús vol dir també seguir-lo també cap a la creu, per ressuscitar amb Ell. Resumint: és posar-se en mans de Déu, que ens ajuda a superar les dificultats. Les proves són el camí humà i normal que ens dóna la vida, i que nosaltres hem de saber afrontar, conscients que Déu no ens abandona, perquè Jesús continua il·luminat els nostres pensaments, sentiments, i objectius.

Podem recordar les paraules del beat Elred, abat cistercenc: "Perquè aquest foc diví no s'apagui per l'escomesa del mal, que l'home miri sempre amb els ulls de l'enteniment la serena paciència del nostre estimat Salvador i Redemptor". La nostra vida cristiana la vivim pujant la muntanya amb la curiositat i l'entusiasme de conèixer nous esdeveniments molt desitjats. La vivim en les sorpreses al cim de la muntanya. Finalment, la vivim quan hem de "baixar de la muntanya", en la normalitat de cada dia, on la temptació tornarà a fer-se present. És tracta d'una prova rera l'altra, però on experimentem grans alegries: estimar i sentir-se estimats són les més grans i les més belles.

Hem començat aquesta Celebració en una solemne processó, cantant la Lletania dels Sants: "Per la vostra transfiguració gloriosa. Renoveu-nos, Senyor". Caminarem també quan anirem a combregar: "Crist, oïu-nos; Crist, escolteu-nos". Finalment direm a l'oració postcomunió: "Senyor... us donem gràcies, perquè, mentre som encara en aquest món, ja ens concediu de participar de les coses celestials".