DIMARTS III DE QUARESMA

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Dn 3, 25. 34-43 ; Mt 18, 21-35

"Senyor, accepteu el nostre cor penedit i el nostre esperit humiliat... Els qui confien en Vós no tindran mai un desengany... Nosaltres busquem el vostre favor. No ens defraudeu. Per la vostra paciència i el vostre amor, sigueu bondadós amb nosaltres".

El llibre de Daniel posa aquesta magnífica oració en llavis d'Azaries, un jove que manté la fe enmig d'un món advers, que reconeix la feblesa humana, que manifesta penediment davant Déu, i que es proposa canviar.

Estimats germans: Quaresma és un temps de conversió. Estem preparant la nostra confessió pasqual. Quan rebem l'absolució sagramental, Déu vessa en el nostre cor el seu Amor misericordiós que ens perdona i ens guareix. El pecat aparta de la comunió d'amor amb Déu, o la refreda. Però també el pecat fereix el proïsme i trenca l'harmonia en les relacions personals. Segurament no tindrem grans pecats, però hi han situacions ens que hem de demanar perdó. Jesús ens invita a perdonar "setanta vegades set", és a dir, sempre. La reconciliació té un gran valor, i és totalment necessària. L'Església ens recorda la nostra realitat, i ens ensenya que on abunda el pecat, sobreabunda la gràcia de Déu, el seu perdó i la seva misericòrdia.

Totes les persones vivim la tensió entre el bé i el mal. La nostra feblesa és gran i, sovint, sucumbim en el combat. Tots ensopeguem...¡i més del que voldríem! Els pecats són com l'herba que tallem i que sempre rebrota. Segons una Sentència dels Pares del desert, un monjo havia dedicat catorze anys de la seva vida suplicant Déu dia i nit que l'alliberés de la ira. ¡Catorze anys! Com no estimem com cal, necessitem conèixer els nostres límits i dur a terme el treball interior començat. La conversió a Déu, donada la dimensió social de la persona, requereix també que ens perdonen els uns als altres. Cal convertir-nos junts.

Podríem fer, germans, un examen de consciència, seguint alguns punts del capítol 4 de la Regla de S. Benet. Preguntem-nos interiorment i responguem-nos sincerament: Estimo Déu i el proïsme? Consolo els qui passen tribulacions? Visc la caritat? Dic la veritat amb el cor i amb la boca? Torno mal per mal? Estimo tothom? Sóc orgullós? Poso l'esperança en Déu? Vigilo els actes de la meva vida? Em dono sovint a l'oració? Practico amb fets cada dia els manaments de Déu? Confio sempre en la misericòrdia de Déu?

L'acceptació de la pròpia realitat ens ha de fer sincers, desitjosos de superar els obstacles, i misericordiosos amb els altres. Apropar-se al Sagrament de la Reconciliació és acostar-se al Crist, que estimà durant la seva vida i morí perdonant.