10 de juny de 2012

Diumenge segon després de Pentecosta / SOLEMNITAT DEL COS I LA SANG DE CRIST (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ex 24,3-8; Sl 115 12-18; He 9,11-15; Mc 14,12-16.22-26

Un brindis. El salmista ens convida a fer un brindis: «Com podria retornar al Senyor tot el bé que m'ha fet? Alçaré el calze per celebrar la salvació». Un brindis. Quan estem en un dinar o sopar amb una certa significació, al final, moguts per la satisfacció de la trobada i com volent perllongar l'esdeveniment, aixequem la copa i expressem amb el gest i les paraules el desig que la situació que s'està vivint es perllongui en el futur.

Avui que celebrem la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, la solemnitat del Corpus Christi, la litúrgia té un aire d'invitació al brindis.

A més de les paraules del salmista, hi ha matisos interessants en les altres lectures.
A la primera lectura quan Moisès transmet al poble tot el que li ha comunicat el Senyor, i encarrega als joves oferir un sacrifici i llegeix en veu alta el document de l'aliança, el poble respon amb un aire de brindis: «Farem el que diu el Senyor i l'obeirem en tot».

A l'evangeli, durant el sopar, Jesús pren el pa i diu: «Preneu-lo: això és el meu cos». Després aixeca la copa i diu: «Això és la meva sang».

És un brindis? En tot cas són paraules que miren cap al futur. En tot cas són paraules que posen en relleu l'amor de Déu que es vessa generosament per tots els homes, com un brindis de Déu, que està joiós de compartir la taula amb els seus amics com un últim gest que anuncia el futur del Regne, i que, per tant, vol que els seus amics acullin i visquin el que estan celebrant en aquest sopar com l'anunci de l'amor lliurat fins a l'extrem. Que visquin amb la viva esperança de retrobar-se amb el bon amic a la taula definitiva del Regne.

Com pagarem al Senyor tot el que ha fet, tot el que fa amb nosaltres? Com li ho pagarem nosaltres, éssers tan oblidadissos, tan inconscients? Recordant. Amb el record de la bondat del Senyor. Com fa sant Basili: «El salmista ha comprès els nombrosíssims dons rebuts de Déu: del no ésser ha estat portat al ser, ha estat plasmat de la terra i dotat de raó, després ha conegut l'economia de la salvació en favor del gènere humà, reconeixent que el Senyor s'ha lliurat a si mateix com a redempció en lloc de tots nosaltres, i, buscant entre totes les coses que li pertanyen, no sap quin do serà digne del Senyor. "¿Com podria retornar al Senyor?". No amb sacrificis ni amb holocaustos, sinó amb tota la meva vida. Per això, diu: "alçaré el calze de la salvació", anomenant calze al patiment en la lluita espiritual, en resistir al pecat fins a la mort. Això, d'altra banda, és el que ens va ensenyar el nostre Salvador en l'Evangeli: "Pare, si és possible, que passi lluny de mi aquest calze", i de nou als deixebles,"Podeu beure el calze que jo he de beure?", significant clarament la mort que acceptava per a la salvació del món» (PG XXX, 109).

Joan Pau II en la seva encíclica sobre l'Eucaristia escrivia: «Els Apòstols que van participar en el Darrer Sopar, van comprendre el sentit de les paraules que van sortir dels llavis de Crist? Potser no».

Nosaltres en celebrar el Darrer Sopar amb cada Eucaristia,  ho comprenem? Potser no.

Perquè si no vivim la Resurrecció, el naixement d'un home nou en nosaltres, difícilment podem tenir experiència de la força i de la victòria de l'amor. I sense aquesta experiència difícilment vivim amb fidelitat l'Eucaristia.

«L'Eucaristia és misteri de fe i, alhora, "misteri de llum". Cada vegada que l'Església la celebra, els fidels poden reviure d'alguna manera l'experiència dels dos deixebles d'Emaús: "Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer" (Lc 24, 31)». (Joan Pau II, Encíclica sobre l'Eucaristia)

En celebrar la processó amb l'Eucaristia, en aixecar la custòdia tot passant pel claustre, pensem que el Senyor està aixecant la seva copa fora de la taula de l'altar, i ens està desitjant que l'amor vessat en el memorial de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor, hem de prolongar-lo en un amor mutu i generós amb els germans.