24 de juny del 2012

EL NAIXEMENT DE SANT JOAN BAPTISTA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 49,1-6; Sl 138,1-3.13-15; Ac 13,22-26; Lc 1,57-66.80

«Què serà aquest noi?» És la pregunta que es fa la gent de Ain-Karem quan visiten Elisabet per felicitar-la. «Què serà aquest noi?»

I la resposta ens la dóna l'ambient de la celebració litúrgica, que no la necessita sant Joan, sinó nosaltres. Per això el celebrem, per contemplar la seva figura, els seus gestos, i acollir els seus ensenyaments per dur-los a terme a la nostra vida, avui, en un context tot diferent del que ell va viure, però un context que té necessitat dels valors que ell va encarnar.

«Què serà aquest noi?» I ens respon l'antífona d'entrada: «Vingué a donar testimoni de la llum, i a preparar un poble per acollir al Senyor».

I, immediatament, demanem en l'oració col·lecta la gràcia de «l'alegria espiritual» per a nosaltres com una garantia d'aquesta llum de la qual hem de ser testimonis. I com que nosaltres som pobres instruments en mans del Senyor, demanem també «la seva presència perquè el seu poble se senti conduït pel camí de la salvació i la pau».

«Què serà aquest noi?» Doncs ja ho sabem: «testimoni de la llum» mitjançant l'alegria espiritual. Però tenint al seu costat o al seu interior «la força de Déu» com el veritable instrument, o artífex de la seva obra de precursor del Messies Jesús.

«Què serà aquest noi?» Salta de goig abans de néixer, quan el Crist està ja pròxim. Desperta l'admiració després de néixer. «Què serà aquest noi?» Aparentment un noi molt normal: «créixer i enrobustir-se en l'Esperit. Viure desconegut, en el silenci del desert». El silenci domina gran part de la seva vida. (Com dominarà també en la vida de Jesucrist). I des del seu prolongat silenci vindrà una paraula forta, una forta interpel·lació als oients, a la societat que estava tota expectant, esperant una llum.

«Què serà aquest noi?», deien. Una veu que crida en el desert. Però que arribarà a les ciutats, espais de foscor i confusió. I desperta interrogants: «què hem de fer?» Hi ha tot un torrent de respostes: «Qui tingui dos vestits que en doni un al qui no en té, no exigir més del que està establert, no fer servir la violència, ni amenaçar ningú per obtenir diners».

Avui es necessita aquesta veu. Hi ha qui parla del delicte del silenci. Que avui el silenci pot ser, o és, un delicte, quan la nostra societat necessita una paraula. Però potser no hi ha silenci, no tenim un silenci capaç de donar lloc a la Paraula que necessita la nostra societat. I això en principi pot sonar una mica estrany. La veritat és que avui hi ha moltes paraules, certament, que se les emporta el vent, però no s'escolta aquesta Paraula que necessita la societat, que li parla al cor. Perquè no hi ha silenci en els qui han de dir una paraula amb força, amb llum, amb saviesa en aquesta societat. Potser més aviat enfrontament, lluites pel poder, una mena de pudor de podrit. Donant respostes a preguntes que ningú fa.

No hi ha silenci, per escoltar una Paraula de vida, perquè l'home roman ocupat a viure una vida sense paraules, una vida subterrània que, cada dia amb més freqüència, puja a la superfície amb pudor de corrupció.

L'home roman ocupat a gastar 4.000 milions de dòlars cada dia en armes. L'home està ocupat a ocultar les 70.000 persones que moren cada dia de fam. L'home està ocupat en les primes de risc, en el deute extern. L'home està ocupat a decidir qui mor de fam o qui s'omple les butxaques d'euros. L'home està ocupat a omplir la seva agenda amb adreces de paradisos fiscals. L'home està ocupat a reclamar indemnitzacions milionàries. Mentre altres estan ocupats a acampar en alguna nova cova de Betlem.

Continuem arraconant a la cova de Betlem nous llogaters del padró municipal d'aquesta terra, que vénen a inscriure's. Però ara el curiós és que ningú no els ha manat d'empadronar-se. Perquè els poderosos d'aquest món diuen que és suficient un padró amb el 20 per cent de la població, la resta, el 80 per cent, en té prou amb una cova de Betlem. No adverteixen que el primer habitant de la cova de Betlem va tenir un Precursor amb una gran audiència. Nous i molts habitants de coves de Betlem, poden suscitar molts precursors.

Aquesta paraula: «precursor», no ens pot ser aliena. Per això celebrem avui el naixement de Joan Baptista.

«Què serà aquest noi?». La resposta ha de venir del silenci del nostre cor.