29 de juny de 2012

SANT PERE I SANT PAU, APÒSTOLS

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 12,1-11; Sl 33,2-9; 2Tm 4,6-8.17-18; Mt 16,13-19

Aquestes últimes setmanes els mitjans de comunicació ens han sorprès amb les notícies de filtració de documents personals del Papa, i amb notícies que fan l'efecte de lluites pel poder en la vida de l'Església. És, el que diuen els mitjans, «buscar quotes de poder». A mi això m'ha recordat un poema sobre l'estàtua de sant Pere que hi ha a la Basílica de sant Pere, a Roma:

«Digueu, Jesucrist, per què
em besen i em besen els peus?

»Sóc sant Pere aquí assegut,
en bronze immobilitzat,
no em puc girar de costat
ni clavar una puntada de peu,
que tinc els peus ben gastats,
com prou veus.

»Fes un miracle, Senyor.
Deixa'm baixar al riu,
tornar a ser pescador,
que és el que em plau».

«Tornar a ser pescador, que és el que em plau». I així és com, fidels a l'amistat del Senyor, com ens ensenya l'antífona d'entrada, i bevent el calze, van plantar l'Església. Quotes d'amistat amb el Mestre i no quotes de poder. Beure el calze del Senyor i no acarnissar-se per al dia de la matança. És el camí de l'amic de Déu, del servidor fidel i prudent a la casa del Senyor. Però això té un preu, que ja fa anys indicava Josep Ratzinger, avui papa Benet XVI: «El lloc veritable del "vicarius Christi" és la creu», i afegeix: «Ser vicari de Crist vol dir romandre obedient a la creu i, per tant, la representació de Crist en el temps del món consisteix a mantenir present el seu poder com un poder oposat al poder del món».

Així veiem que succeeix en la vida de Pere, com ens conta la Paraula de Déu en la primera lectura, sobre sant Pere que espera a la presó ser executat, com a conseqüència d'aquelles primeres persecucions que ja els havia anunciat el Senyor que patirien. Mentrestant, l'Església prega amb insistència el Senyor. I aquest respon a la pregària de tota l'Església pel seu Pastor suprem.

Quotes d'amor, no de poder. Quotes d'amor que es van assolint quan conreem una relació d'amor amb el Senyor, i podem respondre amb la nostra vida a la pregunta del Mestre, sempre viva, sempre actual, que no hauríem d'oblidar en cap moment:
«I vosaltres, qui dieu que sóc?»

La resposta de Pere és decidida, generosa, compromesa. No és una resposta de compromís fictici, de guardar l'aparença: «Tu ets el Messies, el fill de Déu viu». Les conseqüències d'aquesta resposta les contemplem, doncs, en la primera de les lectures d'avui, del llibre dels Fets, que ens suggereix una vida d'Església d'una estreta comunió d'amor, de pregària i de vida posada a les mans del Déu a qui confessen com el seu Senyor i el seu Déu.

Una Església, o un membre, o el mateix Pere o Pau, que podran dir en el seu moment: «El Senyor m'assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l'evangeli. Ell m'ha salvat de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu regne celestial».

I allà serem portats no per les quotes de poder sinó per les quotes d'amor, viscut en una íntima amistat amb el Mestre. Podem i hem de dir aquelles paraules de sant Bernat: «Aquests són els nostres mestres: aprendre a consciència els camins de la vida amb el Mestre universal; i ens els ensenyen avui a nosaltres. Què van ensenyar i continuen ensenyant-nos avui els sants apòstols? No l'art de pescar, ni el de teixir tendes o cosa semblant, ni a comprendre Plató o manipular els sil·logismes d'Aristòtil, ni estar sempre aprenent i ser incapaços d'arribar a conèixer la veritat. Em van ensenyar a viure. I viuràs ordenadament si en la teva conducta compleixes amb fidelitat les teves obligacions amb Déu i amb el proïsme».

Quotes d'amistat, quotes d'amor ...