17 de juny de 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 11è durant l'any (Cicle B)

D'una homilia atribuïda a sant Joan Crisòstom, bisbe (PG 64,21-26)

No hi ha res més gran que el Regne del cel, i res més petit que un gra de mostassa.

Com pot ser, doncs, que Crist compari la immensitat del Regne del cel amb una llavor tan petita? Si examinem bé les propietats del gra de mostassa, veurem, però, que la comparació és apropiada i fins elegant.

Què és el Regne del cel, sinó Crist mateix en persona? En efecte, parlant d'ell mateix, el Senyor diu: «El Regne de Déu és dins vostre». I no hi ha res superior al Crist pel que fa a la seva divinitat. Per altra banda, què hi ha de més petit que Crist en l'ordre de l'encarnació? Es posà per sota dels àngels i dels homes; sant Pau ho testimonia: «contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort».

Com poden ser una mateixa cosa el que és gran i el que és petit? En virtut de la grandesa del seu amor envers la seva criatura, es va fer tot per a tots per a guanyar-los tots. Era Déu i es va fer home per la nostra salvació. És la llavor que ha dissipat les tenebres i ha renovat l'Església. Aquest gra, aquest Crist, penjat a la creu, tingué el gran poder d'arrencar de la creu amb una sola paraula —tot i estar-hi clavat ell mateix— el lladre i de portar-lo amb ell a fruir del paradís. Aquest gra, aquest Crist, del costat traspassat per la llança, en va fer brollar la beguda de la immortalitat per a tots els assedegats. Aquest gra, aquest Crist, col·locat al sepulcre, va estendre les seves arrels fins a l'abisme i en tragué moltes ànimes, i les portà al cel, juntament amb ell, el tercer dia. El Regne del cel és, doncs, com un gra de mostassa que un home sembra al seu hort.

Sembra tu aquesta llavor de mostassa en el teu cor. Si ho fas, també et dirà el profeta: «Ets un hort ben regat, una font d'aigua inestroncable».

Jesucrist és petit en aparença, limitat en el món, però gran al cel. És fill de l'home i de Déu, en tant que és Fill de Déu. Etern i invisible, va ser malmès en la Passió. Però ha crescut i s'ha fet un arbre esponerós. És la Paraula inseparable del Pare, i a les seves branques, hi nien els ocells; és a dir, hi nien tots els qui han estat cridats. Amb l'ardor de la seva caritat, guareix les malalties del nostre esperit; la seva rosada ens alleuja, la seva ombra ens protegeix. En morir, va ser sepultat a terra i donà fruit: el tercer dia va treure del sepulcre una multitud de sants. La seva resurrecció el posa per damunt de tots els profetes. I pel do de l'Esperit del Pare sosté totes les coses. Sembrat en el camp de la seva propietat, que és el món, brotà de la terra i va florir fins al cel tot presentant al Pare els qui creuen en ell. Oh llavor de la vida sembrada per Déu Pare a la terra! Oh germen de la immortalitat! Vós reconcilieu amb Déu tots els qui s'alimenten de vós.

Cristià, ajoca't, frueix sota aquesta planta divina, i després passaràs a formar part dels cors d'aquells qui, al cel, glorifiquen eternament el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.