LA CARTA DE L'ABAT

Estimat Ramón,

En la teva última carta em vas enviar un text interessant, que et va impactar, i que vas manllevar d'algun llibre: «Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill. Aquesta va ser la primera Eucaristia: el do del seu Fill quan el confia a la Verge fent-ne el primer altar. A partir d'aquest moment, Maria és l'única que pot dir de veritat: "Això és el meu cos". Ella oferint el seu cos, les seves forces, tot el seu ésser per formar el Cos de Crist».

És d'agrair aquest bon costum que tens. T'agrada llegir, i el que t'impacta després ho comparteixes. Aquest és un bon camí per crear relació humana, per conservar i créixer en l'amistat. Jo diria que aquest és també un camí eucarístic: rebre i compartir els dons rebuts.

Aquesta és la pedagogia de Déu. Dóna el que té. Dóna amor. Dóna el Fill, que ens porta la rosada del cel i ens l'aboca en el vi. Necessitem embriagar-nos amb aquest vi. Seria viure l'Eucaristia fins les darreres conseqüències. Seria viure l'Eucaristia amb una consciència més viva dels que celebrem. Sant Joan Crisòstom té una homilia preciosa sobre aquest punt: «Cal conèixer el miracle dels misteris, és a dir, què és, perquè se'ns va donar, i quina és la seva utilitat. Som un sol cos —diu sant Pau— i membres de la seva carn i dels seus ossos (Ef 5,30). Per arribar a ser-ho no només per l'amor, sinó en la realitat, barregem-nos amb la seva carn. Això s'aconsegueix mitjançant l'aliment que ens dóna, desitjós de mostrar el seu amor. Per això es va barrejar amb nosaltres i va fondre el seu propi cos amb nosaltres, perquè arribéssim a formar un tot, com el cos unit al seu cap. Quan prenem aliments materials es transformen i els assimila el cos. Quan prenem l'Eucaristia immediatament som assimilats per Crist per donar-nos una gran fortalesa». (Homilia 46, sobre l'evangeli de sant Joan)

Però hem de cuidar aquesta força, vessant-la com a amor. Ens hauria de fer pensar les manifestacions que fem de vegades mitjançant les processons, i de manera especial la del Corpus amb l'Eucaristia. És una manifestació de l'amor i amb l'amor. I aquest amor hauria d'anar més enllà d'una processó, més enllà de tota celebració eucarística, hauria de tenir una prolongació que transmetés a la processó, en el camí de la vida diària aquest sentiment interior que apunta sant Joan Crisòstom, i que reprèn amb força Miguel d'Unamuno:

«Amor de ti nos quema, blanco cuerpo;
amor que es hambre, amor de las entrañas;
hambre de la Palabra creadora
que se hizo carne; fiero amor de vida
que no se sacia con abrazos, besos,
ni con enlace conyugal alguno.
Sólo comerte nos apaga el ansia,
pan de inmortalidad, carne divina.
nuestro amor entrañado, amor hecho hambre».
(El Cristo de Velázquez)

Et desitjo que visquis cada dia l'Eucaristia amb aquest desig d'amor, que cada dia ens convida a través del seu cos. Una abraçada,

+ P. Abat