24 de juny de 2012

LA CARTA DE L'ABAT

Carta a sant Joan Baptista,

Diumenge vinent, dia 24, celebrem el teu naixement. I, en celebrar-lo, vull recordar i celebrar l'amistat dels amics que porten el teu nom. Una paraula de felicitació. Una pregària, també, perquè els beneeixis.

Celebrar el teu naixement, celebrar la teva vida, vol dir també imitar. Vull al llarg d'aquesta setmana recordar les teves paraules, els teus ensenyaments, perquè tu segueixes viu, tens força actualitat. Un punt de referència per a viure el Crist. Segueixes essent el nostre precursor. Perquè nosaltres, deixebles del Crist, tenim la responsabilitat d'infantar-lo, perquè no manqui la seva llum en aquest món. Fer-lo present, amb la nostra vida. En una paraula, que estem cridats a ser també, poc o molt com tu, precursors.

«Què serà aquest noi?», deien de tu. Tu saltaves de goig abans de néixer, en pressentir la proximitat del Crist, i continues desvetllant l'admiració després de néixer. «Què serà aquest noi?» Aparentment una cosa molt normal: créixer i enfortir-se en l'esperit. Viure desconegut, en la soledat del desert.

«Què serà aquest noi?», deien.

El silenci domina gran part de la teva vida. (Com dominarà també en la vida de Jesucrist). I des del teu llarg silenci vindrà una paraula forta, una interpel·lació forta als oients, a la societat que estava, tot expectant, buscant una llum.

«Què serà aquest noi?», deien.

Una veu que crida en el desert. No obstant això, arribarà a les ciutats, espais de foscor i confusió. I desvetllarà interrogants: què hem de fer? Hi ha tota una mena de respostes: «Qui tingui dos vestits que en doni un al qui no en té, no exigir més del que està establert, no fer violència, ni presentar denúncies per treure diners». Avui necessitem aquesta veu. Hi ha qui parla del delicte del silenci. Callar quan cal dir una paraula. Però potser no hi ha un silenci capaç de donar lloc a la Paraula que necessita la nostra societat.

Perquè no hi ha un silenci en els qui han de dir una paraula amb força, amb llum, amb saviesa en aquesta societat. Potser més aviat trobem enfrontament, lluites pel poder, certa olor de corrupció. Donant respostes a preguntes que ningú fa.

No hi ha un silenci, per escoltar una Paraula de vida, perquè l'home està ocupat en viure una vida sense paraules, una vida subterrània que, cada dia amb més freqüència, puja a la superfície amb aromes de corrupció.

L'home està atrafegat a gastar 4.000 milions de dòlars cada dia en armes. L'home està atrafegat a ocultar les 70.000 persones que moren cada dia de fam. L'home està atrafegat en les primes de risc, en el deute extern, a decidir qui mor de fam o es folra per dins i per fora d'euros. L'home està atrafegat a omplir la seva agenda amb adreces de paradisos fiscals. L'home està atrafegat a reclamar indemnitzacions milionàries, mentre que altres ho estan per acampar en alguna nova cova de Betlem a fi de poder tenir un sostre.

No hi ha paraules, ja, per a aquest rosari de «perles» de la nostra societat. L'única cosa que queda és el silenci, a l'espera que aquest ens proporcioni una Paraula de Vida. Sant Joan, fes que en aquesta festa teva donem més lloc a un silenci expectant de la veritable Paraula de Vida. Beneeix-nos,

+ P. Abat