DIUMENGE XXIX DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Is 53,10-11; Sl 32; He 4,14-16; Mc 10,35-45

«Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai...» perquè som febles i ensopeguem sempre en les mateixes pedres. La nostra vida està orientada instintivament a ambicions i egoismes, que engendren rivalitats a tots els nivells. Només tindrà eficàcia la reflexió personal d'aquest text evangèlic si ho fem des de les nostres pròpies limitacions, des de la humilitat, i des del ferm propòsit de canviar. Jaume i Joan han demanat ser poderosos i triomfadors, i Jesús transforma aquest desig fent-los capaços d'entregar la seva vida pels altres. «Aquesta és l'esperança que posem en Vós!» Crist és la nostra esperança perquè ens orienta i redreça, ens va instruint cada diumenge amb paciència de pare, amb tendresa de mare i amb confiança d'amic.

Segons la segona lectura, «acostem-nos confiadament al tron de la Gràcia de Déu» perquè durant tota la vida tenim l'àrdua tasca de convertir aquest cor de pedra en un de carn! Agrada el poder, les possibilitats que dóna el poder, la falsa «glòria» de sentir-se admirats i aplaudits. Nosaltres, com els apòstols, demostrem no comprendre les paraules de Jesús. Ell els parla de la creu i ells ambicionen els honors d'aquest món. És veritat que ells van donar la vida, però mentrestant es barallen en lluites pel poder. Per què aquesta contradicció misteriosa? Es tracta, en paraules de l'apòstol Pau, de la llei del pecat que portem dins nostre (cf. Rm 7,18-25): «No faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria... Que en sóc de dissortat! Qui m'alliberarà? Déu, a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre!» Germans, ens cal apartar-nos dels falsos camins que no condueixen sinó a la infelicitat, cal enamorar-nos del camí de l'Evangeli que al principi pot semblar-nos estret, cal confiar en el Senyor i dir-li: «Correré pels camins del manaments si Vós m'eixampleu el cor» (Sl 118,32). Escoltem també la recomanació de S. Benet, vàlida per a tothom: «No desesperar mai de la misericòrdia de Déu» (RB 4,74).

Jesús ens explica que nosaltres també haurem de compartir la seva passió i donar la vida. La passió de la creu! Gràcies a la creu podem veure, finalment, la voluntat de Déu. Si confiem sempre en el Senyor, l'Esperit guia sempre els nostres passos a través de les dificultats i de les tenebres, necessàries per arribar a aferrar-nos a Déu i no als capricis de la nostra voluntat. No és seguint la nostra voluntat, sinó la del Senyor, com trobarem la nostra autèntica realització personal i com millor ajudarem les persones que Déu ens ha posat al costat. Estem cridats a imitar Jesús: la seva entrega, humilitat i disponibilitat amb el desig de servir, escoltar i ajudar sempre. «Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida».

Avui l'Església celebra el Dia mundial de la propagació de la fe, el Diumund. Fem memòria dels missioners i cooperants en països de missió. Ajudem-los amb les nostres pregàries i amb la nostra generositat! Donem gràcies a Déu pel seu valor i la seva fe. Recordem, finalment, les paraules de la segona lectura: «Mantinguem ferma la fe que professem».