21 d’octubre de 2012

LA VEU DELS PARES


TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L’ANY
Diumenge 29è durant l’any (Cicle B)

Dels sermons d’Orígenes, prevere
Jaume i Joan buscaven el primer lloc, volien seure a la dreta i a l’esquerra de Jesús en el Regne. En aquesta circumstància, Jesús ensenya als seus deixebles com poden arribar a ser grans als ulls de Déu, a ser, fins i tot, els primers.

Els caps de les nacions, els diu, en disposen com a amos. Que els caps de l’Església, al contrari, estiguin al servei de l’Església. Els poderosos de la terra poden arribar a exercir una autoritat injusta; els caps de l’Església, per la seva part, hauran de conformar-se a aquesta norma de conducta: «Feu-vos deixebles meus, que sóc benigne i humil de cor, i les vostres ànimes trobaran repòs».

Hi ha situacions en què, segons la paraula de l’Apòstol, «els qui pequen han de ser amonestats davant de tothom, a fi que també els altres temin». Hi ha moments en què cal usar de l’autoritat que un té per lliurar certes persones «a Satanàs per a la perdició de la seva carn a fi que el seu esperit se salvi el dia del Senyor Jesús». Però això s’ha de donar rarament, i si de vegades cal «renyar els indisciplinats, cal també encoratjar els pusil·lànimes, fer-se càrrec dels febles, tenir paciència amb tothom, no tornar a un altre mal per mal». El pecador no ha de ser tractat com un enemic; escoltem l’Apòstol que ens diu: «No el tracteu com un enemic, sinó corregiu-lo com un germà».

M’he estès una mica parlant d’això per fer comprendre als qui tenen autoritat dins l’Església que no han d’imitar els caps de les nacions, ni rivalitzar amb els poderosos o amb els reis, sinó que en totes les coses han de prendre el Crist per model. El Crist es feia assequible absolutament a tothom, parlava amb les dones, beneïa els petits. I, encara que puguem trobar un sentit més profund al gest de Jesús de tirar aigua en un gibrell i de posar-se a rentar els peus dels deixebles, escoltem amb tot la paraula que Jesús va dir en aquella ocasió: «Vosaltres m’anomeneu Mestre i Senyor, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si jo, doncs, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres». Els fa comprendre que han d’imitar la seva humilitat admirable. I és sens dubte perquè el Senyor s’ha fet el servidor de tots per a la salvació dels homes que l’apòstol ens diu: «Jesús ha pres la condició de servidor i s’ha humiliat, fent-se obedient fins a la mort; i és per això que Déu l’ha exalçat». Si algú, doncs, vol ser exalçat, que conformi el seu obrar a l’obrar del Senyor, a l’obrar que ha merescut al Senyor una glòria tan gran.

És veritat que de vegades el Fill de l’home es va deixar servir: «Hi anaren els àngels i el serviren», diu l’Evangeli. També Marta el va servir. Però ell no havia vingut a fer-se servir: va viure enmig dels homes per servir; va anar tan lluny en aquest servei que ens ha valgut la salvació. Va donar la seva vida en rescat de tots els qui creurien en ell.