12 d’octubre de 2012

LA MARE DE DÉU DEL PILAR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
1Cr 15-16 o bé Ac 1,12-14; Sl 26; Lc 11,27-28

Pecat nostre, gràcia de Maria.

Tacat pel pecat, estic molt lluny de ser sortós. Maria és immaculada, és sortosa perquè és plena de gràcia.

Una dona crida. Jesús respon interpel·lant als seus oients: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden». Sortosos, feliços, qui pot ser? Qui escolta. Maria és qui escolta per això és sortosa: «Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava» (Lc2,19).

Jesús ens recorda el que cal fer per trobar la veritable felicitat i esdevenir sortós. Cal fer silenci, cal fer-nos silenci, per escoltar la paraula de Déu. Una paraula de Déu que és el mateix Jesús, Déu fet home.

Maria és sortosa no per ser la mare, sinó perquè escolta i ho conserva tot en el seu cor (cf. Lc2,51). Nosaltres pecadors podrem esdevenir sortosos, a imitació de Maria, si escoltem i guardem en el nostre cor això que Déu ens parla. Cal fer atenció perquè Déu ens parla contínuament en cada esdeveniment.

Tacat pel pecat jo, plena de gràcia Maria, però Jesús ens salva. Jesús fa una incursió directa en la nostra vida de pecat i ens dóna la veritable felicitat. Vols la gràcia de Maria? Escolta!