LA CARTA DE L'ABAT

Estimada Pilar,

«Mantinguem ferma la fe que professem». És una invitació que ens fa avui la Paraula de Déu. No és una empresa fàcil en aquests temps.

En aquesta línia s’expressava el cardenal Ratzinger, avui Benet XVI, en el seu llibre «Introducció al Cristianisme»: «Empresa estranya i sorprenent. És possible arribar a tenir la sensació que la seva situació està ben reflectida en el relat parabòlic de Kierkegaard sobre el pallasso i el llogarret en flames. En ell s’explica que es cala foc en un circ. El director del circ envia un pallasso que estava a punt per actuar, al llogarret veí per demanar auxili, ja que hi havia perill que el foc arribés al poble. El pallasso va córrer al poble i va demanar als veïns que s’afanyessin cap al circ que s’estava cremant per ajudar a apagar el foc. Però els veïns van creure que es tractava d’un magnífic truc perquè assistissin a la funció; i aplaudien i fins ploraven de riure. Però el pallasso tenia més ganes de plorar que de riure, va tractar de convèncer-los i explicar-los que no es tractava d’un truc ni d’una broma, que la cosa anava molt seriosament i que el circ s’estava cremant de veritat. Com més suplicava, més reia la gent, ja que els vilatans creien que estava fent el seu paper de meravella, fins que per fi les flames van arribar al llogarret. I, és clar, l’ajuda va arribar massa tard i tant el circ com la vila van ser consumits per les flames».

Necessitem una fe viva que ens porti a donar un testimoni que sigui creïble, que no presentem trucs ni bromes per atraure ningú, sinó una fe, diu Benet XVI en la seva Carta Apostòlica «Porta Fidei», «que creix quan es viu com una experiència d’amor que es rep i es comunica com una experiència de gràcia i de joia. Fa la nostra vida fecunda i dilata el cor».

I això m’ha fet pensar en la teva darrera carta, on em dius «que la felicitat és dins nostre, en els petits detalls, i que consisteix a donar temps, afecte, paciència, alegria i una infinitat de coses. La ment és un estri, una arma, com li vulguis dir, molt valuosa i poderosa si la utilitzem bé, la fe és una altra eina. Sense fe, jo almenys no seria on sóc, en els meus moments durs que els tinc i molts, si no fos per la fe no sé què faria. M’ajuda a dedicar part del meu temps a ajudar als altres, a dedicar minuts a escoltar quan algú em diu que està angoixat o preocupat; omplir aquests espais d'”oci” que la majoria de les vegades són llargs i avorrits, perdonar i demanar perdó, tantes i tantes coses i tan senzilles».

En definitiva, Pilar, la fe, jo diria que és una vida, una força interior de la vida, tu dius que és dins nostre, que ens porta a passar com ho va fer Jesucrist «fent el bé i guarint», viure amb una inclinació permanent a fer de la nostra vida un servei. Servir en allò que podem donar i que poden necessitar els altres, que possiblement no seran coses grans, però, de ben segur, sí que seran petits detalls, infinitat de petits detalls de la vida, d’aquesta vida que molts viuen enmig de patiment, confusió i foscor.

Pilar, gràcies per la teva preciosa carta. Una abraçada

+ P. Abat