14 d’octubre de 2012

LA VEU DELS PARES


TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 28è durant l'any (Cicle B)

Dels sermons de sant Gregori el Gran, papa (PL 76,1233ss)
«Qui vulgui venir darrere meu, que es negui ell mateix». Hem de renunciar, doncs, als nostres béns i a nosaltres mateixos. És feixuc de renunciar als propis béns, però ho és encara més de buidar-se d'un mateix. Renunciar al que tenim ens afecta, però renunciar a allò que som ens afecta molt més.

Però, ¿què vol dir «buidar-nos»? Si ens buidem de la nostra pròpia persona, ¿on aniríem fora de nosaltres mateixos? En nosaltres hi ha un home arruïnat pel pecat, i un altre que ha construït la naturalesa: un és obra nostra, l'altre és obra de Déu. Buidem-nos, doncs, d'allò que ha fet en nosaltres el pecat, i quedem-nos amb allò que Déu ha fet de nosaltres amb la seva gràcia.

Un orgullós que es torna humil perquè es gira cap al Crist: s'ha buidat d'ell mateix. Un disbauxat que canvia de vida i domina les seves passions: ha renegat allò que era. Un avar que renuncia a la seva avidesa, i es posa a distribuir les seves riqueses en comptes d'acaparar les d'un altre: aquest, certament, s'ha buidat. Continua essent ell mateix com a home, però ja no és ell com a pecador. Està escrit: «Així que els malvats se'n van, no en queda ni rastre». Sí, perquè un cop convertits deixen de ser malvats; i no pas perquè anul·lin la seva personalitat, sinó perquè renuncien al pecat que els feia malvats.

I nosaltres ens buidem de nosaltres mateixos, ens renunciem, quan ens separem del nostre home vell per tendir cap a la vida nova, on som cridats. Penseu en la manera com Pau havia renunciat a ell mateix fins a poder dir: «Visc, però ja no sóc jo qui visc». El perseguidor implacable era mort, i l'apòstol, el sant, havia començat a viure. Deixem-li dir, però, d'on li vénen les paraules inspirades que proclama quan ensenya la veritat; Pau afegeix immediatament: «sinó que el Crist viu en mi». Cosa que significa: pel que fa a mi, he mort a mi mateix, perquè ja no visc segons la carn; però sóc un ésser viu, perquè visc en el Crist segons l'esperit.

Deixem, doncs, que el Crist, que és la veritat, ens repeteixi: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix». Perquè si no ens deseixim de nosaltres mateixos, no podrem arribar a Aquell que està per damunt de nosaltres.