13 de febrer de 2013

DIMECRES DE CENDRA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Jl 2,12-18; Sl 50 3-6.12-14.17; 2Co 5,20-6,2; Mt 6,1-6.16-18

Ahir, vigília de l'inici de la Quaresma, cantàvem solemnement l'Al·leluia, repetint-lo quatre vegades. Aquest cant és el crit de la Pasqua de Resurrecció. És la melodia característica de la Resurrecció. Durant el temps de Quaresma no la tornarem a cantar fins a la Nit de Pasqua. I aquesta nit serà ja una melodia nova, com el foc nou.

Durant la Quaresma la silenciem, per preparar-ne una de nova. En tota melodia el silenci hi té una gran importància. I aquí també. Però és un silenci que ha d'afectar tota la nostra vida, perquè el cant nou de la resurrecció ha de néixer d'un cor i d'una vida, nous.

Al·leluia vol dir CANTA A DÉU.

Al·leluia, canta a Déu. La Quaresma ha de ser com un gran assaig de la melodia pasqual. Que hauria de brollar des de la vibració d'un cor nou. Hi ha una nova situació en el món, en la teva vida... Encara tenim al cor moltes arestes per polir. Ens hi convida sant Lleó el Gran en un dels seus sermons. En aquest temps cal conscienciar-nos de les nostres arestes. Les eines per polir aquestes arestes, ja ens les suggereix l'Església. Només cal que les apliquem bé en el treball quaresmal. Hauríem d'esmerçar-nos, també aquí, a fer un treball ben fet.

La Litúrgia ens ofereix unes bones notes per anar escrivint aquesta melodia. Una és l'oració de l'antic sacramentari Gelasià:

«Concediu-nos, oh Déu totpoderós, en atenció als exercicis anuals de la Santa Quarantena, la gràcia de comprendre l'EXEMPLE MISTERIÓS DE CRIST, i de reproduir en la santedat de la nostra vida les disposicions de la seva ànima».

Una invitació clara a endinsar-nos en el misteri de Crist que es resumeix i manifesta en la seva vida, mort i resurrecció. Aquest és el nostre horitzó primer. Deixar que el seu Esperit vagi configurant la nostra vida, per fer realitat que Crist visqui en nosaltres.

Un altre suggeriment per viure bé la Quaresma ens l'ofereix l'oració col·lecta d'aquest dia:

«Concediu-nos de començar amb un dejuni santificador l'exercici quaresmal, per lluitar contra l'esperit del mal, amb l'auxili de la sobrietat ...»

Aquí es posa l'accent en el nostre esforç personal, que ha de recolzar-se sobretot en la sobrietat, i sempre tenint l'horitzó en l'exemple misteriós de Crist. Aquest exemple gira al voltant d'una paraula: RECONCILIACIÓ.

Ens ho recorda la Paraula de Déu: «En nom de Crist, reconcilieu amb Déu».

Això no vol dir confessar-se. Ens confessem, però no rebem el perdó de Déu, perquè continuem sense reconciliar-nos amb el germà contra qui tenim alguna cosa en contra. Com en l'Eucaristia, podem prendre la comunió, o la desunió. Així trepitgem l'Eucaristia, taula de fraternitat a la qual ens invita el Pare. O el Parenostre, on inconscientment diem «perdoneu perquè nosaltres també perdonem».

Jo crec que en la nostra vida com a cristians, cridats a viure l'evangeli de Jesucrist, som com molts joves que trobem pel carrer amb els auriculars, que caminen pendents de la música que els va sonant a les orelles des de l'aparell que porten penjat. Nosaltres portem els nostres auriculars i només escoltem la nostra música, però no la música de Déu, que ens demana respostes molt concretes de cara als altres, d'acord a la llum de l'evangeli.

I amb els auriculars a les orelles és difícil de creure en la RESURRECCIÓ, perquè no arribem a canviar des del cor, no ens pot néixer un cor nou. I si no vivim aquesta experiència que la Resurrecció del Crist ens permet de viure ja aquí, és difícil creure en una altra Resurrecció.

Necessitem viure ara l'experiència de la Resurrecció, però això és impossible sense passar per la CREU. «No hi ha resurrecció sense creu».

I la creu suposa esquinçar el cor, trencar-lo, o deixar que els altres ens el traspassin. És el primer pas cap a la Resurrecció. Cal deixar que la Paraula de Déu penetri en nosaltres com una espasa de dos talls i jutgi els nostres sentiments i pensaments. Cal posar-nos nus davant de l'Evangeli. Deixar-nos seduir per la seva Paraula i demanar que el nostre aliment sigui fer la voluntat del Pare.

I amb la força d'aquest Esperit tornar cap als nostres germans, amb l'almoina dels nostres diners, del nostre temps o del servei de la nostra persona.

Comencem la Quaresma, l'horitzó és clar, el camí ens el va indicant amb molta llum la Paraula. Però podem voler fer-nos el nostre propi camí. Llavors ens sortiria un «al·leluia» molt defectuós. I no viurem una veritable Resurrecció.

Llavors, si ens preguntem: «On és el teu Déu?», possiblement no sabrem trobar la bona resposta, sinó un bon ídol.