17 de febrer del 2013

LA CARTA DE L'ABAT

Estimada M. Lluïsa,

Comentem, i potser amb massa freqüència, que vivim avui temps difícils, per a la vida de fe, i també, sens dubte, per a la vida de la societat en general. L'ambient en què es desenvolupa la vida de molta gent no és gens fàcil: violències, guerres fam, injustícies .. la llista no s'acabaria mai.

Què fa una persona de fe, creient, en un món com aquest?

La teva carta em dóna un suggeriment preciós: «”Déu meu, et dedicaré un càntic nou, acompanyaré amb les arpes el meu cant” (Sl 143). És com una crida a tenir una ànima melodiosa, alegre. No creus que viure la fe en el Senyor ha d'anar acompanyada d'aquesta corda alegre i harmoniosa?»

Estic d'acord, viure la nostra fe és fer el nostre camí en aquest temps que ens dóna Déu, amb la tensió de treballar aquesta harmonia a la nostra vida, una ànima harmoniosa.

Els d'avui són temps «recios» que deia santa Teresa, però és el temps que el Senyor ens ha donat, i tot el temps que tenim, i tots els temps que ha tingut i té la humanitat, té un mateix horitzó: la reconciliació de l'humà i el diví, inserir la divinitat en l'humà, la qual cosa ja l'inicia el mateix Déu amb el seu Fill encarnat, i també elevar l'humà a la comunió amb la divinitat.

D'aquest teixit de relacions humanes i divines ha de néixer aquest cant nou que necessitem cantar acompanyats per l'arpa, o amb tots els instruments com ens convida el salm 150.

El temps de Quaresma que comencem és un temps molt apropiat per assajar aquest cant nou. El cant de l'Amor que es lliura. L'Amor que posa el nou al·leluia al cor i a la boca. No és fàcil aquest cant nou. Per això durant aquest temps de Quaresma no cantem el cant més expressiu d'aquest Amor que es lliura: «Al·leluia», per exercitar-nos en la modulació de les notes que necessita la nostra boca i el nostre cor. Perquè la nostra societat té necessitat d'aquest cant com posa de relleu Ramon Llull en el seu Llibre de l'Amic i de l'Estimat: «Trobà l'Amic un home que moria sense amor. Plorà l'Amic la deshonor que l'Amat prenia per la mort d'aquell home que moria sense amor. I pregunta a aquell home per què moria sense amor; I ell respongué que per tal como no hi havia ningú que li hagués donat coneixença d'amor ni que l'hagués nodrit per esser amador. I per això l'Amic sospirà tot plorant, I digué: —Ah, devoció! ¿Quan sereu més gran, per tal que la culpa sigui més petita i que el meu Amat tingui molts fervents i ardits lloadors i amadors, que no vacil·lin a lloar els seus honraments?»

Aquest temps de Quaresma és el temps propici, i caldria dir també tota la vida, ja que, com ensenya sant Agustí, tota la vida és com una Quaresma que ens ha de portar a l'encontre amb el Senyor, és el temps propici, per aprendre les notes de l'Amor. El temps per escoltar aquesta paraula que està a prop teu: «la tens als llavis i al cor». Ja que com ens diu Jesús: «No només de pa viu l'home sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu». Només que cal escriure amb aquesta Paraula que està a la boca i en el teu cor, la melodia sobre el pentagrama de la vida.

M. Lluïsa sigues generosa per cantar aquest cant nou. Que la teva arpa sigui agradable al Senyor. Una abraçada,

+ P. Abat