LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER A LA QUARESMA
Diumenge 2n de Quaresma (Cicle C)

Dels sermons de sant Agustí, bisbe
(Sermó LXXVIII, sobre la Transfiguració: BAC 441,430-435)
Mentre els cobria el núvol, vet aquí que els vingué una veu: «Aquest és el meu Fill, l'estimat». Hi havia Moisès, i també Elies, però la veu no digué pas: «Aquests són els meus fills». Perquè un és el Fill únic, i uns altres són adoptats; i només d'aquest únic, Moisès i Elies, és a dir la Llei i els Profetes, en tenen la glòria.

«Aquest és el meu Fill, l'estimat, en qui tinc posada la meva complaença». L'heu escoltat en els Profetes, l'heu pogut sentir també en la Llei. ¿En quin lloc no us ha parlat? En sentir aquests mots van caure de bocaterrosa. En aquest esdeveniment se'ns mostra el Regne de Déu present en l'Església. Ja que aquí es troben el Senyor, la Llei i els Profetes: el Senyor, en persona, la Llei en Moisès, els Profetes en Elies. Ells són dos ministres, dos servents. Són només els vasos; el Crist, en canvi, és la font. Moisès i els Profetes van parlar i escriure: però és de la plenitud del Crist que tots van rebre per escampar-la.

Després d'això, Jesús estén la mà, i desvetlla els homes que es trobaven a terra. «Ells no van veure ningú, sinó només Jesús». ¿Què vol dir aquest fet? L'apòstol sant Pau ens diu: «Mentrestant hi veiem en enigma, com en un mirall; però després hi veurem cara a cara». Fins i tot el do de parlar llengües s'acabarà quan arribarà allò que esperem i creiem. Els apòstols, caiguts a terra, són el signe de la nostra mort, ja que la mateixa Escriptura diu de l'home: «Tu ets terra, i a la terra retornaràs». El Senyor, però, quan els redreça, significa la resurrecció. I després de la resurrecció, ¿de què et servirà la Llei, què en faràs de la Profecia? Aquest és el significat de la desaparició de Moisès i d'Elies. ¿Què et queda, doncs? «Al principi ja existia la Paraula, i la Paraula era amb Déu, i la Paraula era Déu». Vet aquí el que et resta: Déu, Déu tot en tots.

Ara, però, cal que baixis de la muntanya. El teu desig era de quedar-te a la muntanya: baixa, doncs. Sofreix; dóna la teva suor i el teu treball, accepta de poder sofrir. L'Apòstol ens diu, parlant de la caritat, que no cerca el propi interès. No, la caritat no cerca mai el propi interès; perquè allò que té ho dóna. I el mateix Pau ens diu encara de si mateix: «No cerco el meu profit, sinó el de la majoria, perquè se salvin». Tot això, estant a la muntanya, Pere no ho havia comprès, i per això volia compartir la glòria del Crist. I certament, Pere, aquesta és la sort que el Senyor et reserva, però per després de la mort. Mentrestant et diu: «Baixa de la muntanya, retorna al pla, per treballar-hi, per servir; davalla a la plana per rebre-hi la ignomínia i la creu. La Vida mateixa hi ha davallat per ser-hi morta. El Pa vivent baixat del cel, per passar-hi fam. El Camí ha vingut al món per poder experimentar el cansament de la ruta. La font ha davallat per tenir set. I tu, ¿refusaries el sofriment? No cerquis el teu propi interès. Posseeix la caritat, predica la veritat: només així faràs camí vers l'eternitat i, finalment, trobaràs la pau.