3 de febrer de 2013

LA CARTA DE L'ABAT

Estimat Ramon,

Diumenge vinent podràs aprofundir els teus sentiments respecte a l'amor de Déu. Dic això al fil del que em dius en la teva carta, de com et pertorba el gran amor de Déu: «Em trobo davant d'un panorama immens, espectacular. Estimo amb bogeria Jesucrist, fill de la Verge Maria, que em condueix al Pare, mitjançant el seu Esperit. Aquest immens amor de Déu cap a nosaltres, em pertorba. Déu que es “fica” en aquest embolic de la creació. No em cap al cap, i no trobo una altra explicació sinó aquesta: “que no em cap”. Per molt amor que posis, sembla impossible! Com pot ser que ens hagi volgut tant?». Ramon, no ho sembla, és impossible, arribar a penetrar i comprendre el Misteri de l'Amor.

Ara bé, aquest Misteri de l'Amor no ha estat amagat, encara que ens sobrepassi, sinó que se'ns ha revelat. Un Misteri que s'ha revestit de la nostra naturalesa humana. Un Misteri que ha volgut parlar en la nostra pròpia llengua humana, que ha volgut conviure entre els humans amb la figura més senzilla, propera i acollidora que podem imaginar. Que ha obert el seu cor, i ha allargat les seves mans als homes. Un Misteri d'Amor que, en una versió humana, posa punt final a aquesta manifestació d'amor entre nosaltres, tot donant la vida que havia pres com a seva. En una paraula, un Misteri d'Amor que ens ha deixat una fotografia perfecta en les pàgines de l'evangeli. Doncs bé, a partir d'aquí em pregunto: Ens cap al cap el perfil de l'amor que ens ofereix la Carta de sant Pau als Corintis, el diumenge pròxim?: «Si no estimo no sóc res. El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita, ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança, la paciència. L'amor no passarà mai».

Bé, doncs, això viu Jesucrist, la revelació de l'amor de Déu. I això, precisament, ens demana ell que visquem entre nosaltres. Si nosaltres som creació seva, obra seva, cal suposar que quan ens mana viure aquest amor, és que ens ha donat una capacitat de viure-ho.

Potser hauríem de viure el que ens expressa Ramon Llull en un dels seus textos del Llibre de l'Amic i de l'Amat: «Es van ajuntar molts amants per estimar a un Amat que els omplia a tots d'amor, cada un tenia com riquesa al seu Amat i els pensaments que venien d'ell, pels quals eren capaços de passar grans tribulacions».

Potser a nosaltres per arribar a fer possible la vivència d'aquest amor necessitem apropar-nos els uns als altres, a l'hora de viure l'amor que a tots ens ve de la mateixa font, i és en aquesta proximitat quan podem i hem d'estar disposats a posar en exercici totes aquestes condicions que comporta viure un veritable amor, o posar-nos seriosament en el camí de introduir-nos en la vivència del Misteri de l'Amor, encara que mai arribar a comprendre de manera exhaustiva, ja que sempre ens desborda, i sempre ens atrau. O dit amb altres paraules: ser capaços de passar grans tribulacions vivint aquests trets d'amor en la nostra convivència diària.

Ramon, sempre ens quedarà alguna cosa per estimar, però aquest amor farà emergir a nosaltres la pau. Que mai no et falti aquesta pau al cor,

+ P. Abat