DIJOUS IV PASQUA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 13, 13-25; Sl 88; Jn 13, 16-20

«No impedeixis el cant» o «no impedeixis la dansa», depèn de la traducció bíblica que tinguis del Siràcida. En el fons és el mateix. No impedeixis la música, si vols viure la saviesa que canta el salmista: «Senyor cantaré tota la vida la teva misericòrdia, els teus favors».

Estàs disposat per a aquest càntic de lloança, de manera que puguem ajudar que es transmeti aquesta lloança a les generacions venidores? El profeta Isaïes diu: Vull recordar l'amor del Senyor i cantar les seves lloances. Tot el que el Senyor ha fet per nosaltres, els seus molts beneficis a la casa d'Israel; el que ha realitzat la seva bondat i el seu amor sense mesura (Is 63, 7).

I això és el que fan Pau i els seus companys, quan són convidats a parlar, a exhortar l'assemblea: es limiten a recordar la història del poble, els beneficis vessats per Déu sobre Israel al llarg dels segles. Això recorden també els jueus, d'una manera especial en la celebració de la Pasqua, i és el més petit de la família qui fa la pregunta ritual, amb un gest bell que connecta el passat amb un futur nou, representat per aquest fill petit tot just obert a la vida.

Nosaltres celebrem l'Eucaristia, la nova Pasqua, que recull tota la força de vida nova, de nova creació, que ve del passat, que recordem i celebrem en aquests sagrats misteris de la nostra salvació. Però el comiat de cada Eucaristia, aquell antic: Ite missa est, o l'aneu-vos en pau d'ara, no és sinó una invitació a mirar el futur. A no impedir la música de Déu en la nostra vida. A dur a la vida aquest misteri d'amor que celebrem. I en farem vida únicament si el vivim.

I ja sabeu com li hem de dur a la vida. És a dir, ja coneixeu com és, com ha de ser l'ambient del qui viu aquest misteri d'amor, aquest misteri del Ressuscitat: l'alegria. Tot el temps pasqual destil·la aquesta alegria: comença per l'al·leluia..., que és una vibrant invitació a cantar. Canta a Déu. Escolta Déu i deixa que Ell escrigui les notes musicals en el teu cor.

El gest de l'evangeli també ens ho ensenya: contemplem Jesús, el Fill que s'humilia, perquè passi a través de la seva petitesa la grandesa de l'amor diví. Nosaltres necessitem acollir les seves paraules, els seus gestos, i deixar que Ell escrigui amb traços gruixuts en el nostre cor la paraula «al·leluia». I de l'abundància del cor parla la boca.

En aquesta Pasqua: què trobes escrit en el teu cor?