DILLUNS IV DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 11, 1-18; Sl 41; Jn 10, 1-10

Estimats germans i germanes,

Meditant l'Evangeli d'avui m'ha vingut a la memòria una escena d'Adam i Eva al Paradís, del Retaule de Guimerà, obra mestra del gòtic català, pintat per Ramon de Mur. El lloc on Jesús ens fa descansar sembla el paradís tancat amb unes grans muralles de color rosa, color identificat amb l'estat idíl·lic. La pau interior, sinònim de la netedat de cor de les Benaurances. Seguir Jesús ens permet d'entrar en comunió amb Déu: per mitjà d'Ell tenim accés al Pare; per la seva Paraula, arribem al coneixement de la veritat que dóna sentit i joia a la nostra vida. Però al bell mig hi ha l'arbre del coneixement del bé i del mal amb la serp -el diable- enrotllada al tronc. Aquesta simbologia mostra plàsticament una realitat que afecta a tots: la inclinació al mal que portem dins del nostre cor.

Com Adam, tots fem experiència del mal. Quan ens apartem de Déu, i preferim anar per lliure portats per la fascinació d'una llibertat mal entesa; quan ens instal·lem en una còmoda mediocritat; quan donem l'esquena a Jesús, el Bon pastor... Aleshores ens perdem pels viaranys on trobem de tot: barrancs difícils, cruïlles que desorienten, muntanyes que fan por, perills de tota mena que ens amenacen. Ens cal pregar amb el Salm: "Envieu-me la llum i la veritat, que elles em guiïn; que em duguin... al lloc on residiu". Jesús és el guia expert que il·lumina el nostre camí i ens assegura "pasturatges" abundants, és a dir, la força que necessitem per seguir sempre endavant. Per Jesús, "la porta", tornem al lloc d'on hem sortit pel pecat.

La imatge del Bon Pastor expressa tota la densitat de l'amor amb què som estimats cadascú de nosaltres. Som fills de Déu. Ell ens dóna una vida nova, que és participació de la seva Vida mateixa. No és una metàfora bonica i gratificant; es tracta, doncs, de la realitat de la Pasqua: Crist dóna la vida per nosaltres. Ell ha vingut perquè tinguem vida. Crist, mort i ressuscitat, és la porta que ens permet entrar a una "vida nova", on hi ha una veritable comunió amb Déu. Si l'estimem, mirarem cap a la mateixa direcció, contemplant el paradís de la fraternitat i de la pau. Sempre hi trobem l'arbre de la llibertat, amb el temptador enroscat i somrient. Déu ens fa lliures, i tenim el dret a elegir i també a equivocar-nos. Els fruits que mengem tenen colors i sabors diferents. Però el fruit saborós de l'Eucaristia, Jesús mateix, ens dóna "vida... a desdir", segons les seves paraules.

Demanem al Senyor que ens doni capacitat de discerniment per tal de poder dir, com el salmista: "I m'acostaré a l'altar de Déu, a Déu que és la meva alegria, ho celebraré i us lloaré amb la cítara, Senyor, Déu meu".