DISSABTE IV DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Déu ens ha fet entrar en la nova creació a través de la gràcia del baptisme (col·lecta). I aqueix és el meravellós fruit d'aquest sagrament pasqual, com ho és: "que tot el món vegi i experimenti que el que és abatut, s'aixeca, i el que és vell, es renova i tot torna a la integritat primera [gràcies a] nostre Senyor Jesucrist, del qual [tot] té l'origen" (vigília pasqual, oració 7ª). I aquí hi tenim doncs el misteri de l'Església, que revela els designis de l'amor de Déu, i els conté, donat que és ella la que fa present Crist en el món. Tant de bo, per tant, que "donem fruits abundants", i "ens faci créixer en l'amor" (oració del postcomuni), i aconseguim així de viure "cada dia amb més intensitat el misteri pasqual"! (col·lecta).

El fragment de la primera lectura ha estat tret dels Fets dels Apòstols [13, 44-52], on la part central era el rebuig que fan dels apòstols, i que aquests, des de llavors, s'adrecessin "als qui no són jueus". I és que, davant l'oposició suscitada pels jueus a Antioquia de Pisídia, Pau declara que, ja que ells, els jueus, els refusen, des d'aquell moment s'adreçaran "als qui no són jueus". I la cosa però no s'acaba aquí, sinó que els jueus promouen una persecució contra Pau i Bernabé, i aconsegueixen que siguin expulsats, pel què se n'anaren a Iconi. Amb tot, no tot fou fracàs, ja que els convertits de nou vivien feliços i plens d'alegria i de l'Esperit Sant.

El salm responsorial escollit ha estat el 97, que ens ha parlat de "l'adveniment del Senyor". El salm és un "càntic nou" cantat pels jueus en el seu retorn de l'exili, després de la reconstrucció del temple. I parla de la joia del poble i de la seva esperança del dia en què tots els homes, i la mateixa naturalesa sencera, aclamaran la reialesa de Déu. Aquesta reialesa, ja realitzada pel Crist, serà plenament acomplerta en el darrer dia. És per a nosaltres un salm del temps pasqual, i també de les festes de la Mare de Déu, per qui ha començat el triomf de Déu sobre la terra.

Mentre que el fragment de l'evangeli de sant Joan [14, 7-14] posa l'accent en què "qui em veu a mi, veu el Pare". Tot ho promou una pregunta de l'apòstol Felip, que li ofereix a Jesús l'ocasió propícia per a explicar la seva íntima unitat que hi ha entre Ell i el Pare, per això li diu: Qui em veu a mi, veu el Pare, i és que el Pare parla i actua pel Crist. Tot seguit Jesús hi afegeix unes paraules d'ànim per als temps en què Ell n'estigui absent. I de la mateixa manera que Crist actua pel Pare, així també els deixebles —i també nosaltres, quan actuem— actuaran per Crist ressuscitat, i la seva oració serà escoltada. Amén. Al·leluia.