DIMECRES VII DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Ac 20, 28-38; Jn 17, 11b-19

Consagreu-los en la veritat

La litúrgia eucarística d'avui, ens fa meditar sobre les paraules de comiat tant de Pau als preveres de la comunitat d'Efes com de Jesucrist als seus deixebles. Dos discursos de comiat que a distàncies miren cap al traspàs d'aquest món. Es tracta, doncs, de dos comiats definitius. En ambdós, però, el protagonista principal entorn del qual gira el discurs és el do de l'Esperit Sant: són dos comiats, l'un certament paradigmàtic, el de Crist, l'altre a imitació del primer, el de Pau, on els qui marxen no deixen orfes els qui es queden sinó que deixen pas a la presència de l'Esperit Sant i a la seva acció santificadora. Pau exhorta els preveres d'Efes, als quals és l'Esperit mateix qui els ha encarregat de pasturar la comunitat de Déu, a vetllar e i els confia a Déu i a la seva paraula; Crist prega al Pare perquè mantingui units els deixebles que Ell mateix li ha donat i li demana que els consagri en la veritat perquè enviats al món com ell mateix hi fou enviat, siguin preservats del maligne.

Confiar algú a Déu o consagrar-lo en la veritat equival a deixar-lo sota l'alè vivificador de l'Esperit. És l'Esperit qui en aquests moments, en aquest temps post-pasqual, pren el rol fonamental de l'acció trinitària entre els homes, renovant totes les coses en el Crist. És al seu guiatge que Pau demana que estiguin alerta els efesins; és Ell qui edifica la comunitat d'aquells qui ja han estat santificats; és a través de l'Esperit que el Pare guarda la comunitat de deixebles del seu Fill, d'aquells qui romanent encara en el món, no són del món.

És per això que, ara com aleshores, convé estar ben atent a les inspiracions de l'Esperit en nosaltres: ja que és Ell també qui avui ens ha congregat per tal que visquem dedicats a Déu amb tot el cor i restem units en la concòrdia de les voluntats. Veniu Esperit Sant! Al·leluia!