PROFESSIÓ SOLEMNE DE SOR SARA M. PICHER PAYÀ, MONJA DE VALLBONA

Homilia pronuciada pel P. Josep Alegre, abat
Vallbona de les Monges
Ac 2, 42-47; Sl 88, 2-5. 27-29; Fl 3, 8-14; Jn 15, 1-11

Sara:

Tot caminant amb el cant d'entrada, hem dialogat amb Déu, cantant: Senyor, heretat meva i calze meu, vós m'heu triat la possessió; la part que m'ha tocat és deliciosa, i m'encisa la meva heretat.

Guarda en el teu cor aquest diàleg bonic amb Déu, amb el qual hem començat aquesta celebració. Són paraules, certament, per omplir el teu interior, en aquest camí que fas cap a la casa del Pare, mitjançant la teva consagració religiosa, en el desig per endinsar-te en el misteri de Déu. Un misteri d'amor. Fes que aquest diàleg sigui sempre un punt de referència en la teva vida, que no oblidis mai que és Déu qui t'ha triat la possessió, que Ell t'ha estimat primer. I que a tu, ara, et correspon fer d'Ell la delícia del teu cor, i aleshores la teva vida serà encisadora. Així seràs una bona monja.

Què és una monja?

Tu ja ho saps, desprès de conèixer i de viure fins aquí i avui tot un recorregut monàstic durant aquests anys a Vallbona. Però ens convé recordar-ho, a tu, a nosaltres, a tots els qui t'acompanyem en aquest dia de la teva consagració a Déu. Perquè considero que és recordar una saviesa que ha estat viscuda per milers de monges i monjos al llarg de la història; una saviesa que ha fet molt de bé a l'Església i als cristians de tots els temps. Perquè és recordar una saviesa que no passa mai, i que jo espero i desitjo que anirà il·luminant el teu camí.

Què es una monja? Se n'han donat varietat d'explicacions:

Monja és aquella que cerca Déu (sant Benet).
Monja és aquella que està allunyada de tots i unida a tots. Aquella que es considera una sola cosa amb tots pel costum de veure's a si mateixa en cadascun d'ells (Evagri Pòntic).
Monja és aquella que conversa amb Déu nit i dia i no pensa en res més (Evergotimos).
Monja és aquella que viu en la intimitat de Déu (sant Gregori Nissè).
Monja és aquella qui tendeix a ser una sola cosa amb Déu (sant Nil).
Monja és una dona profundament pacient i exemple de paciència (Joan Cassià).
Monja és aquella que vol observar tots el preceptes de l'Evangeli sense excepció (sant Basili).
Monja és l'expressió d'un arquetip, arquetip que constitueix una dimensió constitutiva de la vida humana (Paniker).
Monja és una dona que viu i deixa als segles posteriors un missatge que ha de servir i continua servint com a model per a configurar una vida (Joan Chittister).

Tenim en aquestes explicacions, matisos molt diversos que no resulten gaire estranys als interessos dels humans: matisos que parlen d'una recerca, d'una relació de llunyania i apropament, de diàleg, d'unitat, de paciència, d'arquetip constitutiu de la vida...

Són conceptes o virtuts que tenen molt a veure amb la vida humana; que fan relació a una dimensió transcendent de l'home, a Déu, i també als altres. Com un suggeriment que les coses del monjo, de la monja, són coses ben vinculades a la vida de tots els homes, a un donar sentit a la vida humana, un sentit profund. També és una paraula que ens fa veure una relació molt estreta entre Déu i l'home, i que, per tant és un suggeriment diàfan que Déu té molt a veure amb tot allò d'humà, i que la dona, o l'home, profundament humans, no estan pas molt allunyats d'aquesta realitat que es diu Déu.

Sara, ser monja es ser molt, molt humana. Ser monja es seguir, adorar un Déu molt humà, tan humà, que s'ha fet Ell mateix home.

Sara, no perdis mai el teu somriure. Un somriure que neix en el cor. Un somriure que és el signe del Ressuscitat. Recorda't del final de l'evangeli: Us he dit tot això, perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena... És el do més preciós que Déu t'ha donat...

Ara bé, aquesta alegria, aquesta riquesa humana i divina, has de viure-la en una comunitat com ens suggereix la Paraula que hem escoltat: Eren constants en l'ensenyament dels apòstols, en l'escolta de la Paraula, a posar en comú els béns, béns materials i espirituals, a partir el pa i la pregària.

Precisament, aquest és un text, que, com saps prou bé, és un punt de referència monàstica principal per a sant Benet i per a molts escriptors de la vida monàstica: és la comunitat de Jerusalem, la seva fidelitat i la seva alegria, que després feia que nova gent s'afegís a la comunitat. No perdis, no perdeu el somriure, aquest signe del ressuscitat, i el Senyor afegirà noves vocacions a la vostra comunitat.

Però, a més, has de continuar el treball sobre tu mateixa en relació al Crist que et crida. Cal viure cada dia la seva seducció. Cal fer cada dia més viu el desig de conèixer Crist, d'experimentar el poder de la seva resurrecció. Aquest és el missatge que acabem d'escoltar de Pau als cristians de Filips: una invitació a mirar totes les coses com a escòries, com quelcom amb poca importància en comparació amb el Crist, i la possibilitat d'incorporar-nos més i més a Ell. Això és també viure aquest sentiment del salmista: la meva ànima s'ha enamorat de tu, em sosté la teva ma (Sl 62). Viure cada dia aquesta relació d'amor és allò que dóna sabor a la nostra vida monàstica. Viure el nostre petit amor, tot jugant a deixar-nos seduir per l'Amor, el Déu amor, que avui et crida a viure una especial intimitat amb Ell.

Aquest Déu amor que vol viure en tu, fer estada en tu, com diu la pregària de consagració, en un cor lliure i net, a fi de conduir-te a l'experiència dels béns del món futur.

Per això a l'evangeli ens exhorta: Manteniu-vos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments us mantindreu en l'amor que us tinc.

Sara, el Senyor i aquesta comunitat de Vallbona et reben a fi de continuar el teu camí d'una manera més plena. Que el teu camí sigui sempre un camí de joia, que cada dia visquis una encisadora experiència de l'amor de Déu, i res de millor que contemplar el Crist cada dia, que buscar d'endinsar-te en aquesta experiència d'amor que contemplem a l'evangeli, on es pot percebre una forta relació d'amor entre el Pare i Crist, el seu Fill. El cep, les sarments, el vinyater, el fruit, esporgar, netejar..., paraules que traspuen un apassionant misteri d'amor i de vida. Que la teva alegria, en la fidelitat, et porti a endinsar-te en aquest misteri d'amor trinitari, que ens busca, que et busca avui a tu de manera especial, a fi d'incorporar-te plenament a ell.

I cantaràs tota la vida els favors de Déu...