L'ASCENSIÓ DEL SENYOR

Homilia pronunciada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 1, 1-11; Sl 46, 2-3. 6-9; Ef 1, 17-23; Mc 16, 15-20

Escena primera:

Homes de Galilea, ¿per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n'anava al cel.

Escena segona:

Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran… Ells se n'anaren a predicar pertot arreu…

En quina d'aquestes escenes et situes?

Avui, amb la solemnitat de l'Ascensió, Crist és glorificat, Crist ens precedeix a la glòria. La seva ascensió és la nostra victòria, l'esperança de la nostra glorificació. És aquest el missatge que ens ofereix la festa, com escriu amb gran bellesa sant Bernat: El Senyor dels cels envaeix amb la seva divina energia tot l'univers. Ha escampat la boira de la seva fragilitat humana, i la inunda d'esplendor. El Sol està en el seu zenit, abrasa i impera. El seu foc cau a borbollons sobre la terra: res es lliura de la seva calor (Salm 18, 7). La Saviesa de Déu ha retornat al país de la saviesa; allí tots comprenen i busquen el bé. Tenen una intel·ligència finíssima i un afecte rapidíssim per a acollir la seva paraula.

Però de moment es queden mirant al cel. Encara no són conscients que Jesús amb la seva resurrecció ha trencat tots els motlles. I ells, els seus deixebles, segueixen tancats en els seus: és ara que restablireu la reialesa d'Israel?

Nosaltres potser podem estar en la primera escena. Mirant el bell blau del cel. Hi ha molts cristians que miren al cel, i també hi ha monjos mirant al cel. Contemplant no el cel on hi ha Déu, sinó el núvol damunt el qual és endut aquest Déu. Necessitem ser conscients que el Senyor ha trencat els motlles, i el Sol que arriba al seu zenit cau com foc sobre la terra, sobre aquesta terra pobra de saviesa. Necessitem del foc de Jesús. Per a situar-nos en la segona escena. Per a ser anunciadors de la Bona Notícia de Jesús Ressuscitat. Anunciadors d'un evangeli que trenca tots els motlles, anunciant una saviesa nova. La saviesa d'un home nou, d'una humanitat nova, que no arriben encara a ser una realitat.

I això ens porta l'exigència, com diu Bernat, de purificar l'enteniment i l'afecte. Tenim l'enteniment tèrbol i l'afecte molt brut i tacat.

Tenim necessitat dels dons espirituals d'una comprensió profunda. Aquest és el viu desig de Pau per als efesis, i per a nosaltres. Tenim necessitat de conèixer, però un coneixement del cor, de l'esperança a la qual ens crida. Tenim necessitat de saber que aquest Déu no se n'ha anat, sinó que ha trencat els motlles i roman entre nosaltres de manera diferent. Per això Pau desitja que coneguem la grandesa del poder que obra en nosaltres, l'eficàcia de la força d'aquest Déu, que duu a la plenitud de la seva dreta Jesús, i que també desitja dur-nos-hi a nosaltres.

Però necessitem de purificació per a no quedar-nos mirant al cel. Homes i dones...?

Crist és qui ens dona la llum a l'enteniment, i l'Esperit Sant purifica l'afecte. Necessitem purificar l'enteniment per a conèixer i l'afecte per a estimar. Aquesta llum, aquesta purificació ens ve de Crist i del seu Esperit. Ja tenim una certa llum. Sant Bernat diu que el nostre enteniment ja està il·luminat. Però no l'acompanya l'afecte, que necessita d'una forta purificació.

Escriurà Bernat: Coneixeu el bé, el camí a seguir, i com heu de caminar. Però la voluntat no és la mateixa en tots. Alguns caminen, corren i volen en tots els exercicis d'aquest camí i d'aquesta vida: les vigílies se'ls fan breus, els menjars saborosos i el pa excel·lent, els treballs suportables i agradables. Altres, tot el contrari: tenen un cor tan àrid i un afecte tan pertinaç que res d'això no els atreu. Són tan pobres i miserables que únicament els mou el temor de l'infern. Comparteixen totes les misèries, però no les alegries. (St. Bernat, Sermó 3 sobre l'Ascensió)

Succeeix que no veuen el Crist. Estan mirant al cel, el pas dels núvols... No veuen aquest Crist que es retira per a trencar els motlles i convidar-nos a obrir-nos a la llum del Senyor que ens vol com a instruments d'una publicació, la de la seva bona notícia que vol fer un home nou i una humanitat nova. Però per a ser instruments d'aquesta bona notícia necessitem tenir experiència de la grandesa del poder de Déu dintre de nosaltres; del poder que obra en tu, en mi, en tots i cadascun de nosaltres. Però això no ho pot arribar a viure un ànima abocada a les distraccions, a l'exterior, sinó recollida en el seu interior per no escapar del caliu del Sol que deixa caure el seu foc a borbollons sobre la terra.

En resum: en quina escena et situes? potser en cap?