DISSABTE VI DE PASQUA

Homilia pronunciada pel P. Maties Prades
Ac 18, 23-28; Salm 46; Jn 16, 23b-28

Estimats germans i germanes: Aquests dies anem llegint l'Evangeli de Joan. Jesús segueix aprofundint sobre la seva relació amb el Pare, i en les seves conseqüències en nosaltres. El tema d'avui és la pregària.

Si entrem en sintonia amb Déu, per mitjà de Jesucrist, i estem oberts a l'acció de l'Esperit... la nostra pregària pot esdevenir viva i transformadora. La pregària, que no és una línia recta i sense variacions, està marcada pel ritme del nostre cor. Amb la brúixola de la pregària no hem de perdre el nord i l'horitzó amb els quatre punts ben marcats: l'amor a Déu i a la seva Paraula; l'amor al proïsme, que implica l'esforç per a una convivència més humana i cristiana; l'amor a l'Església, que és mare i mestra; l'amor al món, manifestat per un compromís personal i una col·laboració generosa.

Jesús es multiplica en cada Eucaristia per donar-se a nosaltres. I, també, per amor a nosaltres, ens espera en cada sagrari. La pregària amorosa és font de vida nova. L'Eucaristia és com la font d'on brolla l'aigua pura, fresca i reconfortant per al pelegrí; i tots ho som. Jesús assegura: "El meu Pare us concedirà tot allò que li demaneu, si ho feu en el meu nom". Podem tenir la sensació de no ser escoltats en la pregària, de que no canvia res en la nostra vida. Cal mirar una altra vegada Jesús: Ell, a Getsemaní, va demanar que, si era possible, que passés d'Ell aquell calze, és a dir, els sofriments de la seva passió. ¿Va ser escoltat?. Ell, certament, va haver de beure el calze. Però Déu li va donar forces per arribar amb serenor i fortalesa fins al final. Pregar en nom de Jesús és rebre la seva energia i la seva llum, per anar-nos transformant en homes i dones nous, més semblants a Jesús, i més capaços d'actuar responsablement.

La pregària és font d'alegria. "Tindreu una alegria plena", diu el Senyor. Enmig de dificultats i proves... hi ha un camí per accedir a la pau, a la serenor, a la reconciliació amb un mateix i amb els altres, al goig íntim i indescriptible d'unió amb Déu. Aquest camí ens l'ha ensenyat Jesús: és la pregària feta en la fe, la confiança, i la sinceritat. Les dificultats encara hi són, és veritat. Però una nova llum fa desaparèixer aquells núvols negres que ens preocupaven. Descobrim el sentit més profund de cada situació que vivim i tenim més forces per afrontar-les. Com Jesús, que avui també torna a nosaltres.