DIJOUS X (I)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 11, 21b-26; 13, 1-3; Sl 97; Mt 5, 20-26

Quan "et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena".

Germans estimats: aquestes paraules de Jesús són com fletxes enceses que penetren dins el tema candent de les relacions humanes. Jesús utilitza conceptes de la natura -com foc, llum, vent, aigua i terra- per explicar l'acció de l'Esperit de Déu que vol canviar la nostra pobre natura, el nostre cor. El seu foc hi vol devorar els rostolls que no valen per a res. El seu vent vol escampar-hi la llavor que farà verdejar el nostre interior. Aquest camp donarà fruits per l'acció de la pluja i la llum. Crist, Aigua Viva i Llum del món.

Permeteu-me aquestes metàfores per ambientar millor l'Evangeli d'avui, que parla de la caritat fraterna i del perdó. Les paraules, aparentment exigents, de Jesús no són sinó una invitació a progressar, evitant el conformisme i esdevenint millors. Podem caure en la pendent de la mediocritat o de la insensibilitat. Jesús no confirma ni justifica la nostra manera d'actuar. Hem de viure un ideal que mereixi la pena i assumir les conseqüències. Si volem ser deixebles de Jesús hem de dir "no" al nostre "ego" que vol col·locar-se al centre i es creu un absolut. Jesús va a l'arrel dels problemes i cerca solucions. Vol que tinguem cura de les nostres actituds interiors, d´on provenen les nostres accions exteriors.

Déu no ens deixa, insisteix, vol que acceptem el seu projecte de vida, que és un repte i un estímul. Sabem que no podem participar a les celebracions litúrgiques amb pau al cor si no hi ha pau entre nosaltres. Cal fer l'esforç de reconciliació per gaudir plenament d'allò que vivim. L'Eucaristia és el signe de l'amor de Déu a nosaltres. Ho comprenem i ho vivim millor quan el nostre cor estima, quan ha perdonat. Sant Benet ho expressa molt bé en la seva Regla: "fer les paus abans de la posta del sol amb qui s'hagi renyit" (RB 4, 73). Perquè la nit és llarga i els fantasmes de la imaginació creixen. És més senzill demanar perdó i normalitzar les relacions. "Germà, perdona'm".

Aquest matí, a la segona lectura de Matines, hem escoltat unes paraules del Papa Benet XVI: "La santedat no consisteix a no equivocar-se o no pecar mai. La santedat creix amb la capacitat de conversió, de penediment, de disponibilitat per tornar a començar, i sobretot amb la capacitat de reconciliació i de perdó" .Quan anem a combregar amb el cor pacificat pel perdó donat i rebut, acollim junts Jesús i caminem units, esperançats i amb alegria.