SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Dt 4, 32-34. 39-40; Sl 32, 4-6. 9. 18-20. 22; Rm 8, 14-17; Mt 28, 16-20

Des de petit em van ensenyar que la Santíssima Trinitat era un misteri insondable, impossible de rastrejar. U i Tri. Tri i U. Un ensenyament en línia amb el Prefaci d'aquesta festa: Un sol Déu, un sol Senyor; no una sola Persona, sinó tres Persones en una sola substància... Tot confessant-vos Déu veritable i etern, adorem al mateix temps la vostra essència única, les Persones distintes, i la seva idèntica dignitat.

Així, en relació a aquest Misteri, ens hem mogut en aquest terreny dels conceptes, fins al punt que Bruno Forte s'ha arribat a plantejar si el Déu dels cristians és un Déu cristià, en considerar la poca projecció que aquest misteri té en la vida dels cristians.

Llegim, d'altra banda, en el Catecisme, que el Misteri de la Santíssima Trinitat és el misteri central de la fe i de la vida cristiana, la qual cosa ens ha de dur a veure si aquest misteri té alguna cosa que veure amb la nostra vida de fe, concreta, de cada dia. Cesari d'Arles també ens recorda que la fe dels cristians es fonamenta en la Santíssima Trinitat.

I de fet, comencem el nostre camí en la fe, com a deixebles del Senyor, essent batejats en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, com hem escoltat a l'Evangeli. La nostra vida de fe, la nostra vida cristiana s'engendra en les aigües d'aquesta font trinitària. D'aquí neix també la llum que il·lumina tots els altres misteris de la nostra fe. Aquest és el misteri de Déu en ell mateix. Tota la història de la salvació no és altra cosa que la història del camí i dels mitjans pels quals Déu es revela, reconcilia amb ell els homes i s'uneix a ells.

Per tant, aquest misteri no és quelcom amagat sinó la revelació d'allò més íntim de Déu. El Misteri es fa paraula en la figura visible de Jesús. El secretissimus Pater, el Pare invisible, es torna visible en la humanitat d'un home: Jesús de Natzaret. El Misteri es fa paraula en el temps. La història es converteix en transparència de l'Etern; la figura visible d'un home, en el rostre de Déu; la paraula trencada i rústica d'un galileu, en la veu suau i sublim del Sant.

Res millor que acudir a aquesta Paraula de Déu en el temps, aquesta paraula divina en la història, per captar aquest Misteri diví en si mateix.

La primera lectura és una invitació urgent: Recorre, investiga... Una invitació a considerar l'acció que Déu ha portat a terme en relació a la vida de l'home al llarg de la història. Ens diu que és un Déu que ha parlat a l'home, que li ha parlat amb una veu de foc. Ens diu que s'ha buscat un poble, que estava esclavitzat, i que tria d'entre altres pobles, mostrant el seu amor amb prodigis, amb mà forta i poderosa. Aquesta és la iniciativa de Déu a la qual l'home ha de correspondre reconeixent tot el que ha fet per ell.

La Paraula convida a reconèixer, a recordar i a complir totes aquestes gestes de Déu envers l'home, envers el seu poble. És una primera part de la manifestació de Déu que té una projecció externa en la història d'un poble. El poble escollit.

Però al poble li costa aprendre. Així que Déu s'encarna, i parlarà no des del foc, sinó a través d'una veu humana, però, això sí, des d'un cor de foc.

Jesús ens va ensenyar que Déu és Pare, Fill i Esperit, en perfecta comunió recíproca. Segons ell, Déu no viu en solitari: és una família, una comunitat. Cada persona divina és distinta, però està sempre oberta a les altres, en reciprocitat absoluta.

I deixarà Déu el seu Esperit dins de l'home, perquè aprengui d'Ell. Així anem descobrint que Déu és un misteri d'amor; que aquest dinamisme d'amor és comunicació profunda, és font de vida nova...

Són tres persones i un únic amor. Les tres divines persones s'estimen de tal manera i estan tan interpenetrades entre si que viuen sempre unides, d'un manera tan profunda i radical, que són un sol Déu.

És una diversitat de vida i d'amor que no es queda tancada en si mateixa, sinó que es desborda creativament fora d'ella. Resulta subjugador pensar que en l'arrel de tot el que existeix hi ha un procés de vida procedent de la Trinitat. La creació és un vessament de vida i de comunió de les tres divines persones, que conviden totes les seves criatures a entrar en el joc simultani de la diversitat i la complementarietat. És el misteri de l'amor diví.

La vida és un misteri d'espontaneïtat, un procés inesgotable de donar i rebre, d'assimilar, d'incorporar i lliurar la pròpia vida en comunió amb altres vides. Tota vida es desenvolupa, s'obre a noves expressions de vida i es reprodueix en altres vides. La vida implica moviment, espontaneïtat, llibertat, futur i novetat. La Trinitat és novetat, com tota vida, la vida sempre és novetat; i és llibertat, donació i recepció perenne, trobament amb si mateixa per tal de donar-se incessantment.

La Trinitat és present quan hi ha iniciativa, entusiasme en el treball de la comunitat, quan hi ha decisió per a inventar camins nous per a nous problemes, quan hi ha resistència contra tota opressió, quan hi ha voluntat d'alliberament, quan hi ha fam i set de Déu.