EL NAIXEMENT DE SANT JOAN BAPTISTA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 49, 1-6; Sl 138, 1-3. 13-15; Ac 13, 22-26; Lc 1, 57-60. 80

Déu, per boca de Pau, fa aquesta lloança: Vaig trobar David, un home com el desitja el meu cor. Ho hem escoltat a la segona lectura dels Fets dels Apòstols, en aquesta solemnitat de sant Joan Baptista. Podem pensar que és una expressió que també convé aplicar al Baptista. A més, ho confirma el fet que a l'evangeli es diu: la mà de Déu era amb ell. I fins i tot el mateix Jesús dirà durant la seva vida pública: Entre els nascuts de dona no n'hi ha cap de més gran que Joan Baptista. Tenim motius, doncs, per pensar que aquesta afirmació de la Paraula es pot dir també, amb veritat, de Joan Baptista.

Podríem preguntar-nos què és un home segons el cor de Déu. Fixem-nos en les persones bíbliques, en les quals es posa de relleu una relació especial amb Déu:

David. David no és un personatge irreprotxable, un sant sense màcula… És un personatge bíblic que trobem en la línia genealògica del Messies, però com a rei no mostra una exemplaritat absoluta, i com a humà ens mostra les seves febleses i pecats. Però és també algú que no perd el control de la seva relació amb Déu, un home que va fent el camí d'aquesta vida, en el temps que Déu ens dóna per anar cap a Ell, i que el viu en un permanent esforç de recerca, de rectificar pensaments, de trepitjar nous camins, per buscar els pensaments i els camins de Déu, i d'aquesta forma romandre en sintonia amb el Senyor, el seu Déu.

Joan Baptista. La litúrgia d'avui estableix una relació, una referència amb Joan Baptista, del qual es diu, en acabar de néixer, que la mà de Déu era amb ell. Així que el Baptista ens apareix com un David amb un nivell d'amistat i relació amb Déu més profund.

Comenta sant Gregori Palamàs: Si és preciosa a la presència del Senyor la mort dels seus sants i la memòria del just amb lloances, com més hem de fer memòria de Joan, el més gran dels sants i dels justos, que anuncia el Verb de Déu encarnat per nosaltres? Si callem deixem sense lloances aquell a qui l'Escriptura anomena Veu del Verb Altíssim. Qui més a prop i afí al Verb de Déu que la Veu de Déu?

Però també ens diu que el noi creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert, fins al dia que es va manifestar a Israel. En Joan, per tant, existeix un creixement en la vida de l'esperit, un creixement en el coneixement de Déu. Hi ha un temps de recerca de Déu, d'un despertar i fer créixer la seva consciència en la relació amb el Senyor, per arribar a un coneixement més gran de Déu.

I precisament és tot aquest perfil el que ha fet de sant Joan Baptista un punt de referència monàstic important, i que la seva figura tingui molt a dir a la nostra vida de monjos, si realment el volem escoltar.

Escriu Orígenes: ... no pensem que la història de Joan ha estat escrita sense més, i que no ens afecten aquestes paraules: "creixia i s'enfortia espiritualment", sinó que ha estat escrit per a la nostra imitació, perquè, enfortits al costat d'ell, progressem també nosaltres... (Homilies a l'Evangeli de Lluc, 11, 3)

Jesucrist. Un altre dels grans personatges bíblics, d'acord amb la Paraula que hem escoltat, a qui podem acudir, més encara, a qui hem d'acudir, per conèixer l'home segons el cor de Déu: Jesucrist. A qui precisament el Baptista assenyalarà d'una manera especial com a tal. El Baptista es mira a si mateix tan sols com una veu que prepara el camí, que anuncia l'home sense taca. L'home com el desitja el cor de Déu. Ecce homo. Heus aquí l'home, dirà Pilat. L'home que no pot fer res sinó allò que fa el Pare. L'home l'aliment del qual és fer la voluntat del Pare. L'home que ens diu: jo i el Pare som u. I els qui no l'escolten el crucifiquen. Ahir, avui i demà.

Tres noms, tres persones, tres llumeners per a nosaltres, però amb diferent graduació d'intensitat: David una llum per a la nostra condició feble, pecadora, que Déu no rebutja, una llum per no perdre mai la confiança en el Senyor. Un Senyor, un Déu que sempre busca el cor humà per dir-li: viu!

Joan, una llum per estimar la llum, i des d'aquest amor créixer cap a la llum; un estil de vida molt concret, molt actual per a una societat que sap poc de sobrietat, solitud i silenci, coneixement profund...

I Crist, la llum, la torxa que hem d'agafar per fer veritat la seva paraula en la nostra vida: el qui em segueix no camina a les fosques; i també sou llum en el Senyor... Necessitem doncs, no anteposar res al Crist.

Acostem-nos a la contemplació d'aquests personatges bíblics, tots ells homes segons el cor de Déu. Tots ells, amb matisos diferents, ens indiquen el camí correcte. Celebrem amb goig la solemnitat de sant Joan Baptista, punt de referència necessari per a la nostra vida monàstica. I Joan el nom del qual vol dir: "gràcia de Déu" ens portarà, com a Veu del Verb, a escoltar la remor de la mateixa Gràcia dins nostre. I a viure la saviesa d'aquest Verb, de la Paraula, que ha d'anar il·luminant els nostres passos en el camí de la vida...