DILLUNS XI (I)

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
2C 6, 1-10; Mt 5, 38-42

L'exhortació que Pau fa avui als cristians de Corint i, alhora, a tots nosaltres —no malverseu la gràcia que hem rebut de Déu—, no queda suspesa a l'aire sinó que Pau la concreta d'una manera admirable. Al centre de totes les recomanacions que hem escoltat n'hi ha una que al meu entendre les resumeix totes: en nosaltres ha de resplendir l'amor sincer. Si el nostre amor és sincer com podrem donar mai cap motiu d'escàndol a ningú? O com no mirarem de sofrir amb constància —pel bé d'aquells qui estimem amb amor sincer—, la dissort, les angúnies, les bastonades,... l'altra galta? Si el nostre amor és sincer resplendirà també en nosaltres l'honestedat, la paciència, i la presència de l'Esperit ens acompanyarà sempre, perquè l'Esperit, que Déu ha vessat en els nostres cors, és la font mateixa d'aquest amor.

L'amor sincer serà la marca distintiva que el missatge que anunciem és veritat, és creïble i el fem creïble. Si el nostre amor és sincer, les nostres seran les armes de la justícia i no ens importarà gens veure'ns honorats o deshonrats, no ens farà res que malparlin de nosaltres o que en parlin bé, que ens desconeguin o ens titllin d'impostors. Només la sinceritat del nostre amor, que es nodreix de la presència de l'Esperit Sant en nosaltres, haurà de ser la preocupació fonamental de la nostra vida de seguidors de Crist, per tal que la gràcies que hem rebut de Déu no es malversi. I l'amor sincer és el que es dóna plenament als germans i al seu servei, a la recerca del seu bé, del bé dels germans, d'allò que és millor per ells. És l'amor que pren com a model Crist mateix, que no ha vingut a ser servit sinó a servir: Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar. Si mirem de viure l'amor des d'aquesta perspectiva, no creieu que, en aquesta comunitat monàstica, en l'Església de Tarragona i en el món sencer, podrem viure aquell mateix miracle de què Pau parla, quasi com de passada, al final del fragment que acabem d'escoltar: en les nostres tristeses, sempre estem contents, enmig de la pobresa, n'enriquim molts, sense tenir res, som amos de tot?