COMMEMORACIÓ DELS DIFUNTS DE LA FAMÍLIA CISTERCENCA MORTS D'UN ANY ENÇÀ

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

La Litúrgia ens fa encomanar "a la misericòrdia de Déu" "tots els nostres germans, parents i benefactors difunts", i ens fa demanar que concedeixi de fer-los "participar de la felicitat eterna, per la intercessió de la benaurada sempre Verge Maria i de tots els sants" (col·lecta). I que la "misericòrdia de Déu que no te mida; aculli favorablement les nostres humils pregàries i que, per aquest sagrament de salvació els doni –als finats- el perdó de tots els seus pecats" (oració sobre les ofrenes). [Missal de l'Orde, pp. 38-39]

La primera lectura ha estat treta de la carta de sant Pau als cristians de Roma [8, 31b-35.37-39], on se'ns ha preguntat: "¿Qui serà capaç d'allunyar-nos del Crist, que tant ens estima?" I és que el combat de la fe i la lluita contra el mal sovint posa al descobert febleses i covardies. I els motius d'acusació contra els cristians no manquen, i per això Pau s'imagina un tribunal davant del qual els cristians seran citats. Aleshores, qui farà l'acusació? Déu mateix? No, car Déu ja ha perdonat completament en Crist i no es farà pas enrere de la seva decisió. Pot ser serà Satanàs? Certament, sí, ja que ell és l'acusador d'ofici, amb l'esperança que Déu no atorgui més la seva confiança als homes. Però Déu recusa semblant acusador. Llavors, qui queda, el Crist? Aquest però, no acusarà pas, perquè morí i ressuscità pel nostre bé, i en canvi intercedeix per tots nosaltres davant del Pare.

El salm responsorial escollit ha estat el 121, on se'ns ha parlat de "La ciutat ben construïda". I és que tot i reconeixent els defectes que hi ha en l'Església i en els seus membres, ens cal anar, per la fe, més enllà i contemplar-la com una "ciutat ben construïda", un "conjunt harmoniós". Ací i avui, i en aquest món, això només és una utopia; en el més enllà, però, i en la pàtria definitiva de l'eternitat, és una efectiva realitat.

I anem per l'evangeli que ha estat tret de sant Mateu [11, 25-30], i on Jesús ens ha dit que "veniu a mi, que jo us faré reposar". O bé, diguem-ne "una religió retornada a l'essencial". I és que els qui pateixen i es dobleguen sota la càrrega són sempre els senzills i els ignorants, dels quals hom abusa per mitjà de les observances legalistes. Jesús per tant convida a aquests pobres a prendre el seu lloc entre els deixebles, i Ell els revela una realitat que allibera de les religiositats i dels seus límits ritualistes i legalistes. I és que Déu ens accepta tal com som i ell s'ha fet un igual a nosaltres per a poder aplegar-nos al seu entorn, en aquest món, i dur-nos després cap a l'altre. Amén.