DIVENDRES XXV (I)

Homilia predicada per fra Lluís Solà
Ag 1, 15b-2, 9; Sl 42, 1. 2. 3. 4 (R.: 5bc); Lc 9, 18-22

La profecia que hem escoltat a la 1a lectura parlava d'una represa. El poble d'Israel, acabat de tornar de l'exili, reprèn el pols de la seva vida i de la seva història, una vida i una història estretament relligades amb la vida i amb la història del Senyor, el seu Déu. El temple, ara en ruïnes, és el signe palpable d'aquesta vida i d'aquesta història. Un temple en ruïnes plantat, com una fita, entre el passat esplendorós, que ja no pot tornar, i el futur, que és tot a les mans de Déu, com a promesa de pau i de reconciliació: «en aquest lloc jo donaré la pau», deia l'oracle del Senyor.

També el lloc on ens trobem, inevitablement, projecta la nostra mirada cap al passat. Un passat que cap de nosaltres no ha conegut i que, amb tot, gosem qualificar, de vegades, com a millor que el present: «Com el veieu ara? En comparació d'aquell sembla no res!». I aquesta cruïlla es va repetint constantment en la història de l'Església, i potser també en els itineraris personals de cadascun de nosaltres: la temptació de sacralitzar, d'idealitzar el passat —un passat que, ai las, mai no ha existit com l'imaginem— perquè ens sembla que solament així podrem superar l'angoixa que ens causa el no res del moment present.

Déu, a través del profeta Ageu, ens invita a refiar-nos amb senzillesa del petit no res que és el present de la nostra vida. I això a tots els nivells: en la història personal, en la història col·lectiva de la nostra terra, de la nostra comunitat, o en la història de l'Església. El Déu d'Israel, que sempre trobem de la banda dels vençuts i dels perdedors, mai de la banda dels prepotents i dels guanyadors, aposta per aquest petit no res: «Jo sóc amb vosaltres. No tingueu por. El meu esperit és enmig vostre». És aquest petit no res que Déu omple amb l'esperança de la seva promesa. Ho veiem en els sants de l'Antic i del Nou Testament, en els profetes, en els apòstols de Jesús, i especialment en Santa Maria, la seva Mare: del seu petit no res, Déu n'ha fet promesa de glòria i de plenitud per al futur, un futur que enfonsa les arrels en el present, en l'ara i l'ací de la nostra fe i de la nostra esperança.

Demanem-li, doncs, que del petit no res d'aquesta casa, del petit no res de la nostra història, del petit no res de la nostra comunitat i del nostre cor, en faci un lloc de pau. Amén.