SANT MIQUEL I TOTS ELS ÀNGELS

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Celebrem avui la festa dels sants Àngels, en el dia de la dedicació d'una basílica en honor de sant Miquel al nord-est de Roma. "La veneració que els tributem, manifesta la glòria del Senyor, i la veneració que mereixen és un signe de la seva immensitat i de la seva excel·lència sobre tota criatura" [prefaci]. L'Escriptura ens ofereix només unes lleugeres mencions dels arcàngels Miquel i Gabriel, i sols parla de Rafael en el Llibre de Tobies. En el Nou Testament Gabriel és l'àngel anunciador del naixement de Joan Baptista i del de Jesús, mentre que Miquel apareix com el cabdill dels exèrcits celestials, vencedor de Satanàs en el gran combat de la fi dels temps (lectura 1b=Apocalipsi). Però, entre el Paradís del Gènesi i el de l'Apocalipsi, els àngels omplen amb la seva invisible presència el desenvolupament total de la història de la salvació, i és que apareixen com a "executors de les ordres del Senyor" (col·lecta) per elevar els seus designis als homes i, sobretot, canten la seva glòria (antífona de comunió) en una ingent multitud d'adoracions, que Daniel i Joan endevinaven rodejant el tron del Déu Viu, en dir-nos-ho així: "els seus servidors eren mil milers, i els seus assistents, deu mil miríades" (Dan 7, 10).

La primera lectura escollida ha estat del profeta Daniel [7, 9-10. 13-14] perquè indica que "els seus servidors -els àngels- eren mil milers". Amb tot, la lectura no es refereix als àngels, sinó que explica la "glòria d'un home promès a la mort". Efectivament, en ella intervé una figura misteriosa, descrita "com un Fill d'home" (verset 13). Figura col·lectiva que porta l'esperança d'Israel, ja que vindrà el dia que el veritable poble de Déu serà constituït des de les altures! Potser un Messies sigui inclòs en aquesta visió. En tot cas, però, al temps de Jesús, la profecia de Daniel fou rebuda com aplicable a un home que misteriosament sobrepugés les condicions ordinàries de la humanitat. Jesús, en efecte, es presenta com el Fill de l'home, però participant en tot de la condició ordinària dels homes. La seva glòria, per tant, manifestada llavors de la transfiguració, pertany a un home promès a la mort, però en el qual calia reconèixer que era el Fill de Déu, per la qual cosa la seva glòria era una glòria divina.

Com a salm responsorial ha estat escollit el 137, que ens fet "cantar a la presència dels àngels" i ens ha explicat que hi ha un món de realitats invisibles més real i més important que el que els sentits ens ofereixen. Quan preguem, cal que, sense negligir l'univers material, arribem a atènyer l'altre. Com Moisès, que "per la fe es va mantenir ferm, com si veiés l'invisible" (He 11, 27).

I el fragment de l'evangeli ha estat de sant Joan [1, 47-51], escollit per la frase de què "veureu els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home" (verset 51). Tot i que aquest evangeli fa referència a "un israelita digne d'aquest nom" (47). I és que Natanael era probablement un doctor de la llei, especialista en les Escriptures (45), assegut sota la figuera, a la manera dels savis (49). Jesús el convida a convertir el seu esguard (a "veure-hi!") i a passar progressivament de la seva humanitat a la seva messianitat, i, després, de la messianitat al misteri pasqual de la seva humiliació i de la seva exaltació ("baixar i pujar"). En aquest moment, Natanael esdevé un "israelita digne d'aquest nom" (47), ja que contempla el Déu que el seu avantpassat havia vanament volgut veure a l'hora de la seva visió de l'escala dels àngels. Per part nostra, ¿què cal tenir per merèixer d'ésser veritables fills d'Israel? ¿Un pur afecte sentimental a l'infant Jesús? ¿Una adhesió humanista al seu sistema de pensament? ¿O bé, més profundament, la fe en el seu misteri pasqual, viscuda diàriament en unió amb ell? I és precisament el que estem fent, amb la celebració de l'Eucaristia. Amén.