DIUMENGE XXIV (B)

Homilia predicada pel P. Josep M. Recasens
Is 50, 5-9a; Sl 114; Jm 2, 14-18; Mc 8, 27-35

Germans,

En el nostre temps són freqüents les enquestes. Els periòdics en proposen diàriament als lectors per tal de crear estadístiques sobre temes determinats o bé per contrastar opinions. L'home demòcrata dels nostres dies es presta a aquest tipus d'enquestes col·lectives perquè li agrada opinar de tot, encara que les respostes siguin simplement dir si, no, no sap o no contesta.

Avui Jesús també ens posa a prova amb una sèrie d'enquestes. Les va fer fa dos mil anys als seus deixebles, però continuen interpel·lant els cristians del nostre temps. Si les formulés ara, ¿què respondríem nosaltres? La primera: ¿Qui diuen la gent, que sóc jo? ¿Què pensa de Jesús la gent del nostre món? Hi ha milions de persones que ni tan sols no han sentit a parlar mai de Jesús, i els que en tenen una idea llunyana dirien d'ell que era un personatge carismàtic, com Gandhi o algun altre líder religiós universalment reconegut. Són respostes vagues que no afinen ni per casualitat, com les respostes dels contemporanis de Jesús quan el confonien amb Joan Baptista, amb Elies o algun altre dels profetes. Per aquest tipus de resposta es podria afirmar que en el context de Jesús es creia en una mena de reencarnació, ja que Joan Baptista i Elies foren personatges concrets que ja havien mort, com els profetes. I aquesta creença era fins i tot compartida, pel que veiem, pels mateixos apòstols. Curiosa descoberta.

A Jesús, però, no solament no li satisfan les respostes dels seus deixebles ni l'opinió de la gent sinó que vol saber què pensen d'ell els seus seguidors: "I vosaltres, ¿qui dieu que sóc"? Jesús els pot fer aquesta pregunta perquè fa temps que conviu amb ells i han vist els miracles que feia i han escoltat la seva doctrina. La resposta immediata del cap dels apòstols, el vehement Pere, en la versió de Marc que hem escoltat, és d'allò més sintètica: "Vós sou el Messies", és a dir, el Crist, l'Ungit de Déu. Pere ha anat al gra i ha fet diana. Jesús, com sempre en Marc, els demana que no ho revelin a ningú, però ja està dit i confirmat: Jesús és el Messies promès, l'esperat i el desitjat de les nacions, el Salvador i alliberador del Poble de Déu. La paraula Messies, en el context de Jesús, tenia connotacions molt nacionalistes, cosa que Jesús vol evitar a tot preu. El seu messianisme apunta a un alliberament espiritual i no a una revolta nacional. Per això els prohibeix que ho diguin a ningú i tot seguit els revela el programa messiànic que haurà de portar a terme: el seu misteri pasqual de passió, mort i resurrecció. D'aquí que el qui vulgui ser deixeble d'aquest Messies ha de passar pel mateix sedàs que ell: seguir-lo amb la pròpia creu, cadascú se la sap, i perdre la vida per ell i per l'evangeli, per recuperar-la amb més plenitud, un programa poc engrescador des del punt de vista humà.

Justament demà celebrem la festa de l'exaltació de la santa Creu, l'arbre de la vida que ens ha merescut la nostra redempció. El signe de la creu que ens fem sovint ens recorda i actualitza en nosaltres aquell misteri de salut extensiu a tots els homes i dones de tots els temps. Per la creu, instrument de suplici i d'ignomínia, fem camí, paradoxalment, cap a la llum i la vida, perquè en ella el nostre Salvador fou immolat per nosaltres. En ella hi trobem també la nostra esperança i la nostra fortalesa.

Però permeteu-me que reprengui la pregunta clau de Jesús: I vosaltres, ¿qui dieu que sóc? Hauríem de respondre a aquesta pregunta independentment de la resposta de Pere que ja coneixem. Potser ens podrien ajudar aquestes preguntes que us proposo ara. Per exemple:

¿M'importa d'una manera decisiva saber qui és Jesús? Jesús té realment un paper destacat en la meva vida? Quin lloc ocupa en la meva escala de valors? El meu seguiment de Jesús reflecteix de debò les exigències que ell proposa en el seu programa messiànic? Em deixo entusiasmar per la seva persona i el seu evangeli? Donaria la vida pel Crist?

Aquestes i altres preguntes vindrien a glossar la pregunta directa de Jesús als seus deixebles i que, al mateix temps, haurien de reflectir la nostra relació més autèntica amb el Mestre. Ja sabem que ell és el Messies i el Fill de Déu, però cal veure fins a quin punt aquesta definició del Crist ha arrelat sincerament i sòlidament en la nostra vida, perquè una cosa és la teoria i l'altra la praxi, i molt sovint anem tirant amb una doble vida amb la qual traïm fàcilment els nostres compromisos cristians. Jesús pot ser que no ens resulti còmode ni massa seductor en certs moments, però com afirmava el mateix Pere fa uns diumenges, només ell té paraules de vida eterna. Caldria saber ara si aquestes paraules de vida eterna les hem descobertes i captades. I si de debò deixem que vagin configurant la nostra vida.

La lectura assídua de l'evangeli amb ulls de fe farà que ens anem habituant al llenguatge auster de Jesús i ens deixem captivar paulatinament per la seva persona i el seu missatge. Tot és qüestió de docilitat a l'Esperit Sant, al seu Esperit vivificador, que ha inspirat aquells textos i que, sens dubte, farà de nosaltres uns incondicionals seguidors d'aquest Jesús que, tal com afirma la carta als hebreus, és el mateix ahir, avui i pels segles.