DISSABTE XXIII (I)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
1Tm 1, 15-17; Sl 112; Lc 6, 43-49

"Sigui beneït el nom del Senyor, ara i per tots els segles", diu el salm. Sí, estimats, germans, sigui beneït el Senyor per "la grandesa de la seva paciència", segons les paraules d'un Sant Pau entusiasmat i agraït. En els seus escrits podem ajuntar retalls de la seva vida, en contínua acció de gràcies a Déu misericordiós. Quan ens sentim perdonats, com Pau, sabem perdonar més als altres, i podem treballar amb ells i per ells. Som pobres i febles, per la nostra condició humana; però l'amor de Déu ens transforma, capacitant-nos per a ser col·laboradors seus.

L'home no es pot definir per allò que és en un moment concret. Gràcies a Déu podem canviar. Jesús ens dóna confiança, creu en nosaltres, confia en les nostres possibilitats. Jesús ens recorda que hem de ser responsables: se'ns regala el tresor de la vida, una vida que pot donar fruits quan està purificada pel foc de la prova i amarada per la dolcesa de l'amor. Les comparacions emprades a l'Evangeli d'avui són molt expressives: si som com un edifici construït sobre la roca, que és el Crist, serem com un arbre que dóna bons fruits perquè estem empeltats en Crist.

Jesús ens assegura que el nostre cor pot ser bo i que podem fer el bé. El bé és com el fruit normal, el fruit natural, que neix de la flor de la bondat. Però respondre bé davant del mal, davant de les contrarietats i de les intencions incomprensibles... no és sempre natural, és sobrenatural: cal l'ajut del Senyor que es manifesta en la seva Paraula, en la meditació amorosa de la seva Paraula, en l'Eucaristia. La freqüència dels Sagraments ens ajuda a posar de la nostra part el que és necessari: vigilància, previsió, sinceritat, prudència i valentia.

Si el Senyor té paciència amb nosaltres, com no hem de ser també nosaltres pacients i misericordiosos? Una persona que se sent perdonada, aprèn a estimar. Qui estima, dóna bons fruits. La bondat trenca les reticències i aplana els camins. Quan comprenem el misteri de la creu, sentim que l'amor del Crist crucificat ens allibera a nosaltres que, essent pobres i desvalguts, ens converteix en homes nous, forts i decidits. Donem gràcies a Déu, lloem-lo. "Sigui beneït en nom del Senyor".