EL NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Mi 5, 2-5; Sl 12, 6; Rm 8, 28-30; Mt 1, 1-16. 18-23

La festa d'avui —diu sant Andreu de Creta—, és per a nosaltres el principi de les solemnitats —el setembre és el primer mes del calendari bizantí. És el coronament de la llei i de les ombres, i és una porta d'entrada a la gràcia i a la veritat. Hi trobem el resum dels beneficis de Crist envers nosaltres, la manifestació dels misteris i la transformació de la naturalesa: Déu es fa home i a l'home se li concedeix la deïficació. (Sant Andreu de Creta, Homilia sobre la Nativitat)

Celebrem amb alegria la festa natalícia del goig de tot d'univers. La brisa bufa anunciant el goig universal. Que s'alegrin els cels, que exulti la terra i s'agiti el mar d'aquest món, ja que ha nascut petxina que, en rebre el llamp de llum de la divinitat, concebrà i donarà a llum una preciosíssima perla, que és el Crist, el rei de la glòria, que proclamarà l'alliberament. (Sant Joan Damascé, Homilia sobre la Nativitat)

I, veritablement, la Paraula que acaba de ser proclamada ens confirma aquesta profunda vibració joiosa d'aquests Pares d'Orient en la celebració d'aquesta solemnitat de la Nativitat de la Mare de Déu.

Hem escoltat la genealogia de Jesucrist, una mena de llibre de registre de naixements de l'ajuntament o de la parròquia de Natzaret. Una repetició avorrida? Uns quants noms que tot just ens diuen alguna cosa? L'ocasió d'una ràpida i profunda meditació, a fi de projectar el nostre pensament sobre la nostra història? Aquest evangeli, de lectura àrida, ens fa adonar que pertanyem a una història amb moltes arideses, sí, però també amb molta riquesa de vida. Una història que ens desborda, que és més gran que nosaltres. És tota una llista de noms i de personatges que han estat significatius en el projecte de Déu al llarg de la Història de la Salvació. Ens fa adonar de la grandesa i la generositat de l'amor diví. Un amor gratuït. No comprensible per a la nostra raó calculadora, que sempre aspira a tenir el domini d'una seguretat humana, i que no arriba a reconèixer i valorar i correspondre a l'elecció amorosa de Déu. Una llista on no veiem sempre la resposta fidel al Senyor per part dels homes, sinó que hi abunden la idolatria, la immoralitat, el crim, el pecat... Ens trobem amb una barreja de santedat i de pecat, llàgrimes de penediment, adulteri, assassinats, prostitutes, estrangers... Així ha teixit, o ha permès Déu, que es teixeixi la història de la humanitat.

I en aquest riu de la història, Déu ha volgut venir a fer-hi la seva immersió total, a favor de la humanitat. Aquí enfondeix les seves arrels el misteri amorós de Déu. Un Déu que ens està dient que compta amb tots. Que compta amb totes les pedres per a aixecar el seu edifici. L'edifici d'una civilització de l'amor, de la qual va parlar molt Pau VI. Totes les pedres són importants per a aquest edifici. Déu compta amb totes, en un misteri d'amor que no arribem a comprendre. Un misteri d'amor que ens comença a ser revelat en plenitud en aquesta festa, porta d'entrada de la gràcia i la veritat. Un misteri d'amor que se'ns revela com una crida a ser imatges vives d'aquest Déu amor, com diu sant Pau als cristians de Roma.

A continuació de la genealogia, l'evangeli ens descriu com va tenir lloc el naixement de Crist. És la maduració, és el fruit de tota aquesta complexa llista de noms. Contemplem Crist, Déu amb nosaltres. El rostre visible del Pare Invisible, que mai ningú no havia contemplat. Crist, la imatge concreta i ben perfilada d'un Déu que ens crida a imitar, per a viure, perllongant aquesta imatge visible d'un Déu amor.

D'aquesta manera, com escriu sant Andreu de Creta, s'inicia així la manifestació dels misteris i la transformació de la naturalesa: Déu es fa home i a l'home se li concedeix la deïficació.

Així culmina la misericòrdia de Déu. Necessitem comprendre aquest misteri de misericòrdia i d'amor profunds. Necessitem arribar a valorar i respectar, saber contemplar, diria, el misteri de la persona, barreja de santedat i de pecat. Com ho fa Déu. Ell respecta al llarg del temps, de la història humana, la llibertat de la seva criatura més significativa, i més volguda per a ell. Ell ve a pasturar, a mostrar la seva grandesa, mitjançant les seves senderes humils de pau. Aquest és el Déu que ens pot dur a la transformació de la naturalesa, la nostra deïficació. Ell ens mostra i ofereix els camins de la seva pau, la nostra pau.

Avui ha estat construïda la porta oriental per la qual entrarà i sortirà Crist i romandrà tancada, aquesta porta, en la qual hi ha el Crist, porta de les ovelles i el nom de la qual és orient, per mitjà de la qual hem tingut accés al Pare, principi i origen de la llum. Beneït el qui ve. El Senyor és Déu i ens ha il·luminat. Celebrem festivament el naixement de la Mare de Déu. (Sant Joan Damascè, Homilia sobre la Nativitat)