DIMECRES XXIV (I)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
1Tm 3, 14-16; Lc 7, 31-35

Aquest evangeli de Lluc, que ens parla de la saviesa, d'una saviesa que neguen els homes... em recorda uns versos de Proverbis (1, 20):

La sensatesa, la saviesa crida pels carrers,
eleva la veu per les places;
als punts de més bullici proclama,
a les entrades de les portes de la ciutat.
Inexperts, fins quan heu d'estimar la inexperiència?,
insolents, fins quan trobareu gust en la mofa?,
insensats, necis, fins a quan odiareu el saber?
Torneu a mi i us obriré el meu cor, us faré conèixer les meves paraules...

La saviesa de Déu l'havien escoltat els jueus per boca del Baptista, a través de la seva predicació dura, escatològica, que preparava el camí d'un altre. Convidava a la conversió, a obrir el cor per començar a tenir el cor amatent. Li van tapar la boca, li van tallar el cap.

Jesús no es queda vora el Jordà, porta l'anunci de la saviesa als carrers i pobles i ciutats. Era ja el cor obert de Déu. No convidava a tornar a Ell. Era Ell, Déu mateix, qui es girava cap als homes, amb el cor obert. Però continua trobant pels carrers i pobles, inexperts, insolents i necis, la vida dels quals és un contrasentit.

Però la saviesa és reconeguda pels seus fills. Mateu identifica la saviesa amb Jesús. Lluc amb publicans i pecadors, que són els qui veritablement obren el cor a la saviesa vessada per Déu.

De quin grup ets? Inexpert, insolent, neci e insensat? O bé dels publicans i pecadors?

Quan la premsa porta uns mots encreuats o altres enigmes, diu: la resposta és a l'última pàgina. De quin grup ets? Aquí la resposta la tens a la primera lectura.

T'escric això perquè sàpigues com t'has de comportar a la casa de Déu. Aleshores, sembla que ens convida a estudiar. Aquests dies comença el curs escolar. Així que, tots a l'escola de la Paraula. Nosaltres, monjos, hem de tenir en compte que casa nostra és l'escola de la paraula. Però la casa de Déu és l'Església, l'edificació que l'Esperit va aixecant amb les pedres vives que som tots i cadascun de nosaltres. I això succeeix cantant el misteri de pietat, que és el misteri de Crist. I com un exemple concret ens proposa un himne: visible en el cos, garantit per Esperit, proclamat als pobles, cregut en el món, endut a la glòria...

El cantem amb saviesa? Cantem-lo bé, no desentonem, ni en l'Església ni en la vida. Deia sant Cebrià: la paraula de l'evangeli no és altra cosa que l'ensenyament de Déu, fonament on s'edifica l'esperança, s'aferma la fe, aliment que envigoreix el cor, guia que indica el camí...