DIUMENGE V DE QUARESMA (C)

LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIA
Is 43,16-21; Sl 125,1-6; Fl 3,8-14; Jn 8,1-11

Reflexió: Estic a punt de fer una cosa nova, ¿no us n'adoneu?

És la Pasqua. La Pasqua és el "pas" del Senyor. Déu va passar a l'inici amb la creació i tot ho va omplir de la seva bellesa, com comenta sant Joan de la Creu:

«Mil gracias derramando
pasó por estos con presura,
y yéndolos mirando
con solo su figura
vestidos los dejó de hermosura».
(Cántico Espiritual, 5)

Bellesa que també canta el nostre poeta Joan Maragall:

«Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?».
(Càntic Espiritual)

Ens pot donar, ens dona, la "bellesa de l'home nou", la bellesa que canta el salm 8:

«Què és l'home, perquè te'n recordis?
Gairebé n'has fet un déu
l'has coronat de glòria i dignitat».

Aquesta dignitat de l'home nou, principi d'una humanitat nova, és el que celebrem en la solemnitat de la Pasqua, a la qual ens preparem mitjançant el camí quaresmal, mitjançant l'exercici assidu de l'escolta de la Paraula i la seva guarda en el cor com la llavor que comença a fer germinar la "novetat de la vida nova", i que comença a manifestar-se amb el dejuni en l'abstenció d'aliments i la solidaritat de l'almoina. Cal preparar bé la "terra" durant aquest temps de Quaresma. La "terra" és el nostre cor. És necessari, com ensenya sant Lleó Gran, "polir les arestes del cor". I aquest treball farà néixer, i ens farà experimentar quelcom de "nou".

Paraula

«Aquest poble que m'he configurat, proclamarà la meva lloança». La lloança és bella quan neix d'un cor nou. Un cor nou que germina amb la llavor de la Paraula, acollida en l'espai interior. És el fruit de la iniciativa divina: viure el goig d'aquesta lloança que ve propiciada per la mateixa elecció divina.

«Tot ho considero desavantatjós comparat amb el valor que té poder conèixer Jesucrist». Aquesta és una Paraula de profunda saviesa, capaç de dur una bellesa singular a la vida humana, amb freqüència tan donada a absolutitzar els valors d'aquí baix, que mereixen la nostra atenció i estima, però des d'una actitud relativa que afavoreixi l'estima i dignitat del transcendent.

«Conèixer el Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció». No és tan sols un conèixer històric, sinó un conèixer a partir de l'experiència en nosaltres del Ressuscitat, de "l'Home Nou", que neix a partir de la seva resurrecció, i que ens ha de dur a la construcció d'una vida nova com a primícia de la humanitat nova.

«Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri». La purificació del cor, el camí del progrés espiritual passa per tenir una vigilància del cor, del cor propi, però amb freqüència en la nostra vida estem més atents a sorprendre els altres, a vigilar el cor aliè, oblidant aquella Paraula de l'Escriptura: "l'home veu les aparences, però només Déu veu el cor".

«El qui no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres». Heus aquí una altra Paraula no apresa, perquè moltes vegades jo crec que ens fan mal els braços de la quantitat de pedres que tirem als altres.

Saviesa sobre la Paraula

«Ningú concep en el seu cor si no té el cor disponible, si no té la ment lliure i està del tot atent; tret que hom no vigili el propi cor, no pot concebre res en el cor i oferir dons a Déu». (Orígenes)

«L'home-Crist, que és al mateix temps Déu-Crist, per la humanitat misericordiosa del qual i en la seva condició de servent, hem d'aprendre el que hem de menysprear en aquesta vida i el que hem d'esperar en l'altra, durant la seva passió —en la qual els seus enemics es consideraven grans vencedors— va fer seva la veu de la nostra feblesa, en la qual també era crucificat el nostre home vell, i va dir: "Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?"». (Sant Agustí)

«No manca en l'Antic Testament l'aspecte social de la penitència: les litúrgies penitencials de l'antiga aliança no són solament una presa de consciència col·lectiva del pecat, sinó que també constitueixen la condició de pertinença al Poble de Déu». (Pau VI)