Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Mentre el "cant de comunió", un cop llegit l'evangeli, ens ha fet alçar els nostres ulls vers la Creu de Crist, com en altre temps alçà Moisès la serp de bronze (a la primera lectura), demanem al Senyor que "augmenti el seu poble en nombre i santedat" (a la col·lecta). És una espècie d'evocació anticipada de les festes pasquals; i és que els bateigs que es duran a terme durant la nit santa faran que augmenti el poble de Déu, i el sagrament de la penitència, junt amb la professió de fe i l'Eucaristia, han de fer que els fidels augmentin en santedat, i que "els nostres cors vacil·lants" (a l'oració sobre les ofrenes), s'arrelin més fortament en el Crist. - Sant Josep Oriol era un sant barceloní del segle XVII, que "fou un exemple admirable de penitència i resplendí amb el do de curacions", pel què la col·lecta ens ha fet demanar que el nostre poble frueixi d'un "veritable esperit de conversió i la salut de l'ànima i del cos".
La primera lectura ha estat la del llibre dels Nombres [21, 4-9], on se'ns ha fet notar que, els mossegats per les serps, esdevindran sans en mirar la serp de bronze. I aquí s'hi escau molt adequada –com a comentari, i de cara a la Passió- la cita de sant Joan [3, 14-15] en dir: "I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna".
El salm responsorial escollit era el 101 [2-3. 16-18. 19-21 (R.: 2)] que, quan el salmista pensa en el seu destí, i en el de tot el seu poble, se sent com un ocell solitari al terrat, o com el violinista a la teulada, per expressar la solitud en què es troba el protagonista.
I l'evangeli ha estat un fragment de sant Joan [8, 21-30] que ha posat l'accent en el verset 28, quan diu: "quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc". En efecte, amb expressions encobertes, Jesús anuncia la seva Passió i elevació dalt la creu, com a record del seu origen diví. I per escapar de la mort eterna, conseqüència del pecat, es precís creure que Ell és; amb una expressió que no difereix de la del llibre dels Nombres amb que Déu es revelà a Moisès. Amén.
