DIUMENGE DE RAMS. LA PASSIÓ DEL SENYOR (C)

LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIA
Benedicció dels Rams: Lc 19,28-40
Missa de la Passió: Is 50,4-7; Sl 2,8-9.17-20.23-24; Fl 2,6-11; Lc 22,14-23,56

Reflexió: Setmana Santa

És la Setmana que requereix una celebració íntima del creient cristià, buscant de viure-la mitjançant una experiència espiritual profunda del creient cristià, i amb molta cura en l'exterior, ja que té una gran riquesa en contingut i en símbols que ens poden ajudar a assolir el goig interior al que acabem d'al·ludir abans.

Diu la Carta Apostòlica "Misterii Paschalis" de Pau VI: «El sagrat concili Vaticà II ens ha ensenyat clarament que la celebració del MISTERI PASQUAL té la màxima importància en el culte cristià i en el seu desplegament diari, setmanal i anual. D'aquí es desprèn la necessitat de posar a plena llum el misteri pasqual de Crist en la litúrgia. Els Sants Pares i la tradició de l'Església, segons la qual l'any litúrgic no sols commemora uns fets, amb els quals Jesucrist, morint per nosaltres, ens ha salvat, o evoca el record d'unes gestes passades per tal d'instruir i de nodrir amb la seva consideració l'esperit dels fidels, per senzills que siguin, ben al contrari, ensenyaven també que la celebració de l'any litúrgic "conté una força sacramental per a alimentar la vida cristiana"».

Conseqüent amb aquestes paraules l'Església celebra dintre d'aquest any litúrgic la Setmana Santa, com uns dies especials d'intensa vida religiosa i litúrgica; com uns dies on es concentra amb especial i singular intensitat la celebració que després s'esplaia al llarg de tot l'any, però que ofereix al cristià en aquests dia de la Setmana Santa, l'oportunitat de viure-ho a través de tot el seu univers de símbols i continguts, que ens fa possible una immersió més profunda i viva en el Misteri Pasqual.

Una Setmana que culmina tot el temps de Quaresma, temps de preparació a la gran solemnitat de la PASQUA. «Ara la meva ànima està torbada. I què diré? Pare, deslliura'm d'aquesta hora! Però si per a això he vingut!?» (Jn 12,27). És l'"Hora de Jesucrist". Per això ha vingut. En aquesta "hora" hauria de parar-se el nostre rellotge. Perquè és l'"hora" que Crist vol viure per portar a terme la "RECONCILIACIÓ" amb el Pare. És l'"hora" de passar d'aquest món al Pare. I nosaltres amb Ell. Per això hauria de parar-se el nostre temps, per donar lloc que l'eternitat arreli en ell. Donar lloc que el nostre temps s'obri a la divinització que ja es va iniciar amb el misteri del Naixement del Déu fet home.

O almenys, viure aquest temps amb un ritme més pausat; viure amb menys presses. D'aquí l'important que és celebrar el misteri principal de la nostra fe, assossegadament, sense presses, amb pau... al llarg de diversos dies. Durant la Setmana Santa. Tot per preparar el teu cor per a la festa de la Llum i de la Vida.

La Paraula

«Arribada l'hora, els digué: Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual amb vosaltres abans de la meva passió». És "l'hora", la seva "hora", "la nostra hora", para el teu rellotge!

«Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze, però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra». Hi ha begudes que "repugnen", però guareixen.

«Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan». Ai del perdó!, el perdó, el perdó... saps "lletrejar" aquesta paraula?

«Pare, confio el meu alè a les vostres mans». Va passar fent el bé, però en el seu moment va lliurar el seu esperit. El Pare, a continuació, complagut, el va vessar sobre tota carn. Saps quelcom d'aquest esperit?

«El Senyor m'ha enviat a donar la Bona Nova als qui sofreixen, a curar els cors destrossats». Tu, tens el cor obert per a curar?

«Els va estimar fins a l'extrem». L'amor és el que dóna sentit i sabor a la vida. Saps el que és estimar fins a l'extrem?

«Tanmateix ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors... Ell s'humiliava, i no obria la boca. Sense defensa, sense justícia». La història, desgraciadament, es repeteix avui amb massa freqüència.

«Tenim un Summe sacerdot provat en tot, igual que nosaltres... Per això pot compadir-se». Aquí tens un bon company de camí.

«Miraran aquell que van traspassar». Mira'l! Mira'l, contempla'l molt aquesta setmana.

Saviesa sobre la Paraula

«Desitges descobrir el valor de la sang de Crist? Mira d'on va brollar i com és la seva font. Va començar a brollar de la mateixa creu i la seva font va ser el costat del Senyor. Mort ja el Senyor —diu l'evangeli—, un dels soldats es va acostar amb la llança i li va traspassar el costat, i a l'instant en va sortir aigua i sang: aigua com a símbol del baptisme; sang, com a figura de l'Eucaristia. Amb aquests dos sagraments s'edifica l'Església: amb l'aigua de la regeneració i amb la renovació de l'Esperit Sant, és a dir, amb el baptisme i l'eucaristia, que han brollat ambdós del costat. Del costat de Jesús es va formar, doncs, l'Església, com del costat d'Adam va ser formada Eva. (Sant Joan Crisòstom, Catequesis)

«El cenacle adornat amb tapissos (Lc 22,12) et va albergar a Tu i als teus comensals, i allí vas celebrar la Pasqua i vas realitzar els misteris, perquè en aquest lloc t'havien preparat la Pasqua els deixebles per Tu enviats. El qui tot ho sap va dir als apòstols: "Aneu a casa de tal" (Mt 26,18). Feliç el qui per la fe pot rebre el Senyor, preparant el seu cor a manera de cenacle i disposant amb devoció el sopar... Tot estant, oh Senyor, a taula amb els teus deixebles, vas expressar místicament la teva santa mort, per la qual els qui venerem els teus sagrats patiments som alliberats de la corrupció. El qui va escriure en el Sinaí les taules de la llei va menjar la pasqua antiga, la de l'ombra i figures, i es va fer a si mateix Pasqua i mística hòstia vivent...» (Sant Andreu de Creta, Tríode del Dimecres Sant).

«No ens avergonyim de la creu de Crist, ja que brolla de la fortalesa del consell diví i no de la condició del pecat. Encara que hagi mort a causa de la feblesa que és nostra, no obstant això, no va ocultar la seva glòria, de manera que no actués amb poder diví enmig dels oprobis de la passió». (Sant Lleó Gran, Sobre la Passió del Senyor, Hom. 1,3)