Homilia predicada per fra Rafel Barruè
Os 14, 2-10; Sl 80; Mc 12,28b-34
Perdoneu les nostres culpes Senyor, i accepteu el bon desig, en vós trobem qui ens estima. Parla! Que tant de bo escoltarem la teva veu.
Jesús et diu: Escolta, germà: El Senyor és el teu Déu, el Senyor és l'únic. Això vol dir que no adorem altres déus relatius que, per molta gràcia que ens facin, mai no poden suplantar l'únic Déu. Sols hi ha un salvador absolut germans que és Jesucrist (cf. pensament de K. Rahner).
«Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l'orella del cor» (Regla de sant Benet, pròleg 1).
Escolta i estima amb tot el cor, amb tot el pensament, amb tota la fe i amb tota la raó. Amb tota la teva força estima germà. Estimar és saber escoltar, de la mateixa manera que escoltar és font de saber estimar.
Estimar el Senyor i estimar els altres. Busques a Déu? Estima! Si estimes escoltaràs la veu del Senyor i no seràs molt lluny del Regne de Déu.
La proximitat o la llunyania del Regne de Déu es mesura per l'estima, pels graus d'estimació que tens, pels graus d'escolta, pels graus d'humilitat, pels graus d'una obediència sense espera (cf. Regla de sant Benet 5,1).
Obeir és saber escoltar, de la mateixa manera que escoltar és font de saber obeir. «Aquesta obediència és pròpia d'aquells qui res no s'estimen tant com el Crist» (Regla de sant Benet 5,2).
I així: Escoltant, estimant i obeint: Creixeràs, arrelaràs i donaràs perfum, com el lliri, l'àlber i l'olivera ufanosa, que ens parla la profecia d'Osees. Esdevindràs germà com un jardí enmig dels teus germans. Un jardí que es podrà passejar Déu a l'aire fresc de la tarda (cf. Gènesi 3,8), que podran passejar els altres. Un jardí de reconciliació, de conciliació amb Déu i amb els germans. Aquest és el temps favorable, aquest és el temps de la salvació, de retorn al jardí del paradís.
«Perdoneu les nostres culpes Senyor, i accepteu el bon desig».
