Homilia predicada per fra Rafel Barruè
Is 50,4-9a; Sl 68; Mt 26,14-25
Aquests dies meditem i contemplem la nostra vida, la nostra vida en relació amb Déu, la nostra vida amb la relació que hi pugui haver amb la passió, mort i resurrecció del Senyor.
Hi ha papers per a tots dintre del drama de Déu i l'home.
«El Fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien predit d'ell». Però, ai de nosaltres, què hem de fer? Què estem fent en la nostra vida? Tal vegada juguem el paper de Judes? Ens entristim com els deixebles? Posem la nostra casa al servei del Senyor per al sopar pasqual? Som dels qui paguem les trenta monedes de plata al traïdor?
Ara bé, és molt fàcil o difícil saber interpretar el paper, depèn de les capacitats de cadascú. Però, pensa que això dura un moment, mentre dura el teatre. Però, no es tracta de fer teatre, és la vida mateixa, la vida entera, la relació i vivència existencial en aquest drama de Déu, el qual ens ofereix la salvació entera per mig del Fill.
Quin paper interpreto en la passió? O millor dit: Quin paper sóc en el drama de Déu?
Tal vegada ja tenim les trenta monedes a la butxaca per trobar l'ocasió per trair-lo.
«El Fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien predit d'ell».
Però, ens pregunta a nosaltres, davant d'aquest drama de Crist, davant del drama del servent sofrent avui en tantes persones, en tants i tants llocs, a prop o llunyans: ¿No sóc pas jo, aquest Judes de torn?
La Bona Nova ens dóna la mala vella de la traïció. La mala vella de la traïció que avui, encara el Judes Iscariot de torn es ven per trenta monedes quan intenta trobar l'ocasió de fer la seva i no la voluntat de Déu.
Som al sopar pasqual que és cada eucaristia, i sabem que cada eucaristia no acaba amb les paraules aneu-vos-en en pau, sinó que més aviat en elles comença l'aplicació, l'elaboració de la mateixa eucaristia en la tasca diària del treball i de l'oració, del compartir i del partir amb els altres la presència del Crist, del Servent que després de fer-se no res, ara ja sabem que és el qui és, el Salvador absolut.
Penso que en el drama de Déu i l'home el nostre paper consisteix en el desfer-se, és a dir, en fer-se no res i així poder anar amb tota llibertat a l'encontre del Salvador cada matí de Pasqua.
